tag:blogger.com,1999:blog-3220441468854464982.post2895175287258388028..comments2024-03-27T12:59:59.233+01:00Comments on La karcoma-Relatos: Tao Te King (MG)Karcomahttp://www.blogger.com/profile/17270499363259200301noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-3220441468854464982.post-84470977337576165132013-06-14T12:01:15.706+02:002013-06-14T12:01:15.706+02:00A pesar de los pesares...y echando mano al poema d...A pesar de los pesares...y echando mano al poema de Machado "Todo pasa y todo queda..." sino TODO , algo. <br />Al menos, en el recuerdo cuando de tanto en tanto se saca a pasear.<br />Todo y todos los que nos encontramos en el camino, nos influyen en mayor o menor medida. Lo que sucede es que a muchos nos les gusta reconocerlo o reconocerse, y admitir los estragos que el tiempo y el sistema deja en nuestra "greña". lola, sólo lolanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3220441468854464982.post-24060039432318533502013-04-17T10:25:08.904+02:002013-04-17T10:25:08.904+02:00Precioso Maria, explica de una forma muy bella la ...Precioso Maria, explica de una forma muy bella la filosofía en la que yo creo. A veces una persona se cruza en nuestro camino, incluso sólo por un instante, para aportarnos lo que nuestra alma está buscando. Para guiarnos a ese futuro que algunos creen escogido y al que yo llamo destino. Gracias por esa bella historia.<br />RosanaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3220441468854464982.post-2375891425213419782013-04-09T20:15:44.253+02:002013-04-09T20:15:44.253+02:00El conte m’ha agradat molt, llevat del final, que ...El conte m’ha agradat molt, llevat del final, que no acabo de trobar reeixit.<br /> <br />Què m’ha agradat MOLT? El punt de partida, el poema; l’aproximació al poema des del pati d’institut, des de l’enamorament de la noia... També la possible lectura còmica de la frase: “Quan el disc es va aturar i van apagar el llum, estava a un pas de caure en el no-res”.<br /> <br />Que no m’ha agradat tant? El final: el trobo precipitat, potser perquè al capdavall el conte parla de la construcció d’un jo i podria donar per a una novel·la... En tot cas, penso que no hi haurien d’aparèixer paraules com recerca de l’Ordre Natural, abstracció, intangibilitat i essència de tot el que existeix, que escauen més a l’assaig que a la narració. És un punt de vista expressat una mica a contracor: no crec que la meva opinió hagi de tenir ascendent en tu, i a més em sap greu opinar amb “peròs” quan no t’he dit res de molt altres contes teus que m’han captivat i m’han semblat d’una extraordinària qualitat. En fi...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3220441468854464982.post-38176163834317138852013-04-09T12:03:40.875+02:002013-04-09T12:03:40.875+02:00Fantàstic veure a través del teu relat com tants i...Fantàstic veure a través del teu relat com tants i tants ídols tan sols són fum, quan en realitat els seus fans saben entendre i convertir en modus vivendi allò que per ells tan sols són paraules i ganes de ser admirats.Mirinda Naranjahttps://www.blogger.com/profile/02143477593763470328noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3220441468854464982.post-55822976755042934652013-04-09T11:18:45.204+02:002013-04-09T11:18:45.204+02:00Molt be aquest idil·lic final amb la noia perfecta...Molt be aquest idil·lic final amb la noia perfectament ubicada en un mon feliç. Al noi que el bombin, la cosa d'electrodomèstics em sona a alguna cosa que no cal que ubiquem ...<br />Curt, perfecte, exacte. Molt be Mariona, tot al seu lloc, com sempre.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3220441468854464982.post-55209512644516182752013-04-05T09:19:16.171+02:002013-04-05T09:19:16.171+02:00expresses, fas evident com l'art, la creació, ...expresses, fas evident com l'art, la creació, tal com dius tan bé, és l'únic que pot arribar al jardí profund, intangible, del jo....Com l'art, té dits per fer vibrar les cordes de l'arpa de la vida...<br />M'agrada moltíssi. M'emociona el teu relat, tan delicat i alhora proper...El noi de la greña......, és un personatge contrapunt, que il.lumina tota l'obra... L'imoacte que causa a la noia, la manté connectada per sempre a les vivències més profundes de la vida..<br />Bravo, Mariona!!! El teu relat és com un mirall que reflecteix la teva imatge.....Endavant, guapa, estimada amiga....teresa serramiànoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3220441468854464982.post-44193455655699351222013-04-05T00:44:12.201+02:002013-04-05T00:44:12.201+02:00Mentres ell es quedaba a la superficie de les para...Mentres ell es quedaba a la superficie de les paraules i oblidaba...<br />Ella va trobar l´essència i la va fer viure.<br />Preciós!! M´agradat molt.<br /><br />Nuryanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3220441468854464982.post-70953421233647500382013-04-04T16:41:41.306+02:002013-04-04T16:41:41.306+02:00Mariona, el teu nou relat és profund. S’endinsa en...Mariona, el teu nou relat és profund. S’endinsa en les nostres capacitats en raonar, en crear, en dur la idea abstracte a una transformació real que només depèn de nosaltres mateixos per fer-la existent. Una abraçada maria.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3220441468854464982.post-55790912157629666772013-04-04T16:01:34.682+02:002013-04-04T16:01:34.682+02:00El camí, la vida, quina magnífica visió d’aquestes...El camí, la vida, quina magnífica visió d’aquestes transcendències ens has posat en aquest relat! És un escrit amb l’essència de la vida i és també molt encisador el vuit del que no es diu: la tendresa, l’amor i tots aquets sentiments paradigmàticament inopinables, com son la justícia i la virtut.Quicushttps://www.blogger.com/profile/06981844469486993345noreply@blogger.com