lunes, 3 de abril de 2017

Terra a la vista (VH)

Vicenç del Hoyo


Al principi em va semblar una bona idea. Havia d’aprofitar la llibertat que m’atorgava el fet d’haver-me divorciat després de catorze anys d’aparellament. De sobte podia fer el que volgués sense consultar-ho amb ningú. No calia negociar ni cedir. Podia, per fi, fer alguna activitat completament sol. Els viatges conserven un aroma d’aventura inesperada, de càlcul imprevisible, que és el que necessito en aquest moment. Després de tant de temps d’estèril i previsible vida monogàmica, crec que una mica d’improvisació em pot donar una gratificant alegria juvenil que sempre és benvinguda.

Una primera qüestió que havia de resoldre era decidir el destí. No necessitava repetir els viatges que ja havia fet aquests darrers anys. Ni tampoc visitar la desmesurada quantitat de museus a la qual m’he vist arrossegat per la meva exparella. Volia una mena de viatge diferent, no tan lligat a la guia turística ni tan intel·lectual. Molts estius a l’estranger s’han convertit en una col·lecció de fotografies de perfil al costat de monuments, edificis i paisatges que ja coneixíem del llibre de viatges.

Per això, quan a l’agència em van suggerir la possibilitat de fer un creuer pel Mediterrani em va semblar una idea original. Tantes vegades que havia estat a Itàlia, mai hi havia arribat en vaixell. Tampoc m’havia d'ocupar dels hotels, ni de traslladar les maletes, ni de buscar restaurants ni cafeteries on esmorzar. Com pot ser que mai m’hagués passat pel cap abans, em preguntava. No he estat capaç de veure cap inconvenient. Puc estar perfectament sol però alhora rodejat de persones. Un espai on ser anònim però sense el pes de la solitud. Puc fer la meva sense passar comptes amb ningú. Un lloc tan internacional on poder sentir la protecció de ser estranger i, alhora, poder comptar amb la proximitat dels que són del meu país.

Aquí s’interromp el text. És un text escrit a una llibreta acabada de començar. Tota ella està bufada per haver estat exposada a l’acció de l’aigua. A l’encapçalament porta escrit Civitavecchia, amb data de 13 de gener de 2012. És un dels molts efectes que es conserven a les oficines de l’ajuntament de la petita illa de Giglio. Forma part de la col·lecció d’efectes personals recuperats del naufragi del Costa Concordia.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar