jueves, 12 de enero de 2017

L'esmorzar (VH)

Vicenç del Hoyo


Amb el ganivet gran, el de fulla ampla, tallo l’embotit. És una llonganissa culana. Els talls són prims, com a tu t’agraden. Tot i que estava a la nevera, puc ensumar l’olor a embotit de porc curat, com si fos un pernil però amb un punt de pebre. Localitzo les boletes negres, o els seus fragments, i les trec. Picaria massa. He pelat les rodanxes, com si fos una fruita, i les he dipositat sobre el pa obert. L’olor del tomàquet ha dansat amb el de la llonganissa quan s’ha ajagut al llit de pa. M’agrada imaginar què pensaràs, què sentiràs quan mosseguis una distreta queixalada d’entrepà.

Al pati, al costat dels teus amics, a punt de començar el partit de futbol, potser resulta una nosa l’entrepà i te’l menges amb presses per poder aturar la pilota sota la porteria. Potser l’arracones al costat de la jaqueta i queda allà oblidat.
Mentre embolico el teu esmorzar amb un paper m’agrada imaginar que potser avui al clavar la primera mossegada s’encendrà un llum en el fons del teu cervell que dirà, carai avui sí que és bo aquest entrepà!, o que l’obriràs amb avidesa per esbrinar amb quin embotit he farcit l’entrepà.
És amb aquesta vana esperança que moltes tardes a l’hora de berenar et pregunto:
—Què tal l’esmorzar?

Tu, invariablement, em mires amb cara d’haver de respondre un examen sobre història mesopotàmica, i amb el suc de préssec a la mà, mentre proves d’arrencar l’etiqueta per poder agafar la canyeta dius:
—Quin esmorzar?

M’adono que tinc el desig contradictori que siguis un nen que juga despreocupadament, i alhora m’agradaria que fossis ja prou adult per captar les rutines. És per això que avui m’has deixat astorada quan has vingut a fer-me un petó de bon dia i en veure el que estava fent has dit:
—El de llonganissa! El que més m’agrada.

És això el final de la infantesa, em pregunto.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar