jueves, 22 de diciembre de 2016

Un quart de cinc (MG)

Maria Guilera

 

La que va ser la meva feina ara s’hauria d’explicar. No crec que la gent jove la conegui i si en sentissin a parlar els semblaria absurda. Però el cert és que vaig treballar dos anys fent de despertador. Els usuaris del servei deixaven gravat el seu nom, real o fictici, el seu número de telèfon i l’hora en que volien ser despertats. Les telefonistes fèiem torns i jo em vaig estrenar de les dotze a les cinc de la matinada.
Cada dia, tan bon punt arribava, em col·locava els cascos i engegava el reproductor. Jaime: 2:15, Mamá: 4:30, Capricornio: 3:00, Toro Sentado: 3.45. Teníem un sistema infalible que assegurava que ningú fos oblidat i evitava bromes de mal gust.
Cada dia a les 4:15, excepte dissabtes i diumenges, jo havia de despertar Rainiero, Príncipe de Mónaco. Recordo que em va semblar una cosa irregular i li vaig comentar al meu cap perquè no volia carregar amb la responsabilitat de la trucada. Ell va comprovar que el número de telèfon fos el mateix des del qual s’havia fet la sol·licitud.
–I com ho he de fer? No puc dir només Rainiero?
No, no podía. El nom havia de ser exactament el que el client demanava. La companya del meu costat parava l’orella quan, a les 4:10, vaig fer la primera trucada.
–Buenos días Rainiero, Príncipe de Mónaco.
Va haver-hi un silenci breu darrera el qual una veu agradable va respondre “gracias, señorita” i  després vaig sentir el clic de penjar.
No era jo l’única que tenia un usuari fix amb un nom peculiar, però aquest meu va fer fortuna entre les companyes i tan aviat em trobava un retrat de la família reial monegasca penjat al suro del meu escriptori, com una petita ruleta del Monopoly damunt la taula o una fotografia a la revista Hola amb el meu cap substituint el de Grace Kelly.
Va passar tot l’hivern sense que ni un sol dia d’entre setmana deixés de despertar Rainiero, Príncipe de Mónaco, ni tampoc de rebre la seva educada resposta. Em semblava que, malgrat no afegir cap paraula a la fórmula establerta el primer dia, el seu to era cada vegada més dolç i seductor i que fins i tot allargava l’espai de temps entre el “gracias” i el “señorita” per tal de perllongar els breus moments de comunicació. També jo, subtilment, vaig afegir-me al joc tot imitant la seva manera de fer. Un matí, agosarada, vaig posar al meu “buenos días” un lleu accent francès, detall que vaig mantenir tota la setmana.
Dissabte i diumenge vaig tenir el príncep al cap. Volia donar un pas més i se’m va acudir pronunciar guturalment la R de Rainiero i també la de Príncipe. Amb el cor bategant fort i les galtes vermelles vaig esperar la seva resposta. “Ggggacias, señogggita”, vaig escoltar.
Després d’aquest joc tan simple vaig frenar la meva imaginació. Necessitava la feina i no volia posar-la en risc amb una ximpleria. Casualment, uns dies després el cap va proposar-me un canvi de torn i vaig acceptar el de cinc a deu.

No va ser fins a molts anys després, quan a la televisió van anunciar la seva mort, que vaig recuperar la memòria del meu temps de servei despertador. Em vaig comprar un parell de revistes que parlaven de la vida i els amors del Príncep de Mònaco, sumant-hi tafaneries i anècdotes de tots colors. Una em va cridar l’atenció: sa Majestat odiava el so del rellotge despertador però, malgrat no haver-ne utilitzat mai cap, era coneguda per tothom la seva puntualitat impecable i l’afició a matinar.

3 comentarios:

  1. De jove, durant les meves i freqüents visites al Principat, solia visitar palau i esbargir-me galindejant amb Grace. Recordo perfectament la malfiança que tenia envers el servei d'habitacions. Mai em va dir exactament de qui sospitava, però ara ja lligo caps. Certament, en la vida tot acaba sabent-se. :-)

    ResponderEliminar
  2. molt divertit i un desenllaç sorprenent..Molt ben expressat. Un llenguatge ric i expressiu...Molt original i desenfadat. Enginyós. Felicitas

    ResponderEliminar
  3. Hola Mariona quan he començat a llegir no m'esperava el final. Com sempre sorprens. Bones Festes. Maria Lorente

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar