jueves, 11 de agosto de 2016

El padrí (MG)

Un nou fragment del nostre llibre "Sis maneres de menjar una magdalena".
MARIA GUILERA (Foto: Ilan Ben Yehuda)


Cada dissabte vaig a l’hospital psiquiàtric a visitar el meu padrí.  L’han tornat a ingressar i el veig cada vegada pitjor. Els primers dies encara em rebia vestit amb els pantalons i la camisa, anava ben afaitat i duia unes sabatilles d’esport amb els cordons lligats, però a les darreres visites m’ha fet  pena veure-li el pijama amb taques d’orina i els cabells fets un embolic, com si s’acabés de llevar. Ell, tan polit, que no suportava que el vent el despentinés i duia sempre una pinta a la butxaca.
Avui, abans d’agafar l’autobús per anar a veure’l, he entrat a la pastisseria. Mentre recordo les mones de Pasqua que em feia quan era petita, li compro una safata amb dolços de nata i xocolata. La dependenta és una dona gran que m’ho embolica a l’antiga, amb un cordill que envolta el paquet i que remata amb una nansa ben lligada.
Per arribar al psiquiàtric cal travessar els jardins del parc. Ho faig  sense pressa tot i que el vent és fred i el cel s’està ennuvolant. No hi ha cap rètol que indiqui la mena d’instal·lació que acull l’edifici. Està molt deteriorat, qualsevol pot entrar-hi sense que li demanin on va o a qui vol visitar. En arribar, he travessat la sala del primer pis fixant-me si el veia en algun racó o entremig del desgavell de pacients que caminaven, uns amb passes petites i d’altres apressats, com si haguessin oblidat alguna cosa i correguessin  a buscar-la. Ningú no parla amb algú altre. Els interns semblen odiar-se, ja me n’ he adonat altres vegades. No es veu cap grup, ni tan sols una parella que intercanviï frases com les dels acudits de bojos. M’he apropat al menjador pensant que potser el trobaria allà. La sala no té portes i des de fora es poden veure les taules i les cadires buides. Escrita a la paret amb lletres desiguals, hi llegeixo una ordre: “Queremos la medicación a la hora. Firmado, Los Locos”. 
Ell no hi és. M’he quedat dempeus mirant un taulell on de vegades hi ha un infermer i se m’ha apropat un home alt i prim amb una bufanda de color confós que li penjava fins a la cintura. Girava el cap com si tingués un tic i mirava a banda i banda.
–Psst, eh. El teu deixonses és a l’habitació, no vol sortir. Vine.
Parlava baix i es tapava la boca. Suposo que deu haver-me vist altres vegades i se’n recorda de mi. L’he seguit per un passadís llarg amb les parets despintades. A l’esquerra hi ha les portes de les habitacions i, a la dreta, les finestres que deixen entrar la llum d’un pati cobert. Un tro sec ens espanta a tots dos i, de seguida, comença l’espetec de les gotes d’aigua a la claraboia. L’home s’atura davant d'una porta tancada i em fa un senyal amb la mà com dient-me, entra-hi, és aquí. Pico amb el puny un parell de vegades i ningú no contesta. Amb precaució, empenyo la porta i  veig el padrí assegut als peus del llit amb les mans subjectant-se el cap, tan cot que gairebé li toca els genolls. Els cabells li cauen damunt la cara i m’adono que són blancs. Mai no els hi havia vist sense tenyir.
–Padrí.
Li  costa alçar el cap. Em mira un moment, però no em parla a mi sinó a l’home prim que encara és al passadís.
–Fot el camp, ves-te’n!
Faig un parell de passes i li mostro el paquet de la pastisseria.
–Aquest senyor m’ha dit on eres. Ha estat molt amable.
Ni m’ha fet cas.
–Que fotis el camp, t’he dit!
Ha alçat el puny amb cara de ràbia i l’altre se n’ha anat arrossegant els peus (-CONTINÚA-).

"Sis maneres de menjar una magdalena". Disponible en:
BARCELONA Llibreria La Impossible (c/ Provença 232) La Caníbal (c/ Nàpols 314) Rocaguinarda (c/ Xiprer, 13) L'HOSPITALET Perutxo Llibres (rambla Just Oliveras, 66) SANT BOI Llibreria Les Hores (Torrefigueres, 8) VILADECANS Els Nou Rals (Sant Joan, 19)

jueves, 4 de agosto de 2016

Postals (VH)

Un nou fragment del nostre llibre "Sis maneres de menjar una magdalena"

VICENÇ DEL HOYO



―De què parlem avui? ―preguntà l’impacient Màrius, que ja ha obert la llibreta― Va vinga, posem-nos a treballar que porto tota la tarda esperant aquesta estona.
―Que avorrida és la vida dels prejubilats! ―exclamo― Als matins al banc de la plaça tirant engrunes als coloms, al migdia anar a mirar com avancen les obres del Mercat del Ninot i a la tarda atabalar la noia de la biblioteca municipal.
En Màrius riu. Ens mira a tots. El seu bon humor és l’enganxament que ens uneix a tots.
―No, no és veritat. He estat tot el matí al gimnàs, he fet divuit piscines i mitja hora de sauna― em pica l’ullet i agafa el bolígraf― Així és com em preparo per aquestes sessions. Va, comencem. Que no vull que se m’escapi res.
―Heu llegit les dues-centes pàgines de Proust? ―preguntà l’Eudald.
―Quines eren? ―demana la Rosa mirant el volum cinquè, el de la “Recherche”.
―De la cent a la tres-cents. ―diu en Màrius.
Jo me’l vaig acabar fa dues setmanes ―explica la Sandra―. No podia parar.
―Me’l podràs deixar, Sandra? ―pregunta en Toni―. Jo no el tinc i no me’l vull comprar. Me’l miraré per sobre per poder seguir les vostres discussions. Porta un cendrer, Eudald, vaig a fumar a la terrassa.
Començar les nostres impossibles sessions! És com escampar tot un estoig de llapis de colors sobre la taula. Cadascun tan peculiar i diferent. Cap color s’assembla a cap altre. Tots únics, imprescindibles. Cada llapis apunta en una direcció. Però després entre tots fem un dibuix on cada color té el seu paper.
―Us proposo llegir un breu text d’un autor que estic llegint. I després escrivim alguna cosa ―els dic.
―És com anar a classe ―riu la Rosa― I tenir un profe enrotllat.

“Només en els llibres es troba  la perfecció, només en els llibres aquesta no  es pot espatllar. L'art, d’alguna manera, és la vida aturada en un punt mort, rescatada del temps.”
                                   JAMES SALTER, Quemar los días
Llegir el text és com tirar una pedra en un estany, es produeixen onades concèntriques cada cop més allunyades. El punt de partida és idèntic per a tothom però du a cadascú a indrets diferents, a connexions amb experiències personals que ens diferencien i alhora ens enriqueixen.
Juguem a escriure frases que cadascú voldria guardar dins d’un llibre i que es conservessin per sempre més, com si fossin frases escrites amb la pròpia sang a les parets del cementiri. Ens traslladem a la mateixa matinada del nostre afusellament en què el temps ens va fulminar. (-CONTINÚA-).

"Sis maneres de menjar una magdalena". Disponible en:
BARCELONA Llibreria La Impossible (c/ Provença 232) La Caníbal (c/ Nàpols 314) Rocaguinarda (c/ Xiprer, 13) L'HOSPITALET Perutxo Llibres (rambla Just Oliveras, 66) SANT BOI Llibreria Les Hores (Torrefigueres, 8) VILADECANS Els Nou Rals (Sant Joan, 19)