jueves, 2 de junio de 2016

Un sabor (NL)


 NATÀLIA LINARES (Foto: Andrei Naku)

Ahir, quan vaig arribar, vaig haver de trucar el veí i demanar-li que si es plau m’ajudés a obrir la porta. Tan senzill com trucar un manyà pel mòbil i que vingués a canviar el pany. Es feia molt complicat per a mi, amb dues copes de més. Pobre Eudald, despentinat i amb pijama s’esperava amb mi assegut a les escales del replà fins que arribés el tècnic d’urgències. L’Eudald estava cansat, abatut de tot el dia, duia un pijama de ratlles blaves bastant modern. Potser se’l va posar en el moment que vaig trucar, perquè va trigar una mica a sortir i el pijama estava com sortit de la seva caixa.
Si a mi en fessin aixecar de matinada segur que no faria tanta patxoca. Ni de lluny.
Un cop vaig tenir la porta oberta i vaig pagar la urgència i la nocturnitat al manyà, vaig convidar a entrar a casa a l’Eudald. Estava desvetllada, i ell, pel que es veia, també. Amb dues¡s copetes de licor repenjades al mabre fred de la cuina ens explicàvem el dia que havíem passat. 

–Vaja dia de collons que he tingut! deia l’Eudald. Es recargolava encara més els cabells grisos rinxolats.
I només t’ha faltat això, oi? 
-No. No, tranquil·la, ja saps que entre veïns ens hem d’ajudar, sempre ho he dit, i a més avui no podia dormir. 

Tots dos estàvem rebentats de la feina voraç que ens consumia l’ésser, i servint-nos la segona copa vam celebrar que el millor del dia era aquesta estoneta que havia sorgit.
Jo vaig  treure’m les sabates  per estar més còmoda, i vam continuar vomitant la negativitat que havíem suportat durant tot el dia. Ens escoltàvem com si fóssim l'un el psicòleg de l’altre. Que seria de nosaltres sense aquests moments! Ens dèiem...
-Saps, avui he rebut notícia de la meva filla.
-I què s’explica la Rut?
-No ha estat per ella que m’he assabentat, ha estat la seva mare, que avui m’ha dit que la nena havia avortat.
-Tu saps la alegria que m’hagués donat ser avi?
Sí, Eudald, però aquesta és una decisió d’ella. 
Ho hauria entès si fos per embaràs d’un amant, que ella volgués amagar-ho, però resulta que era d’un embaràs del seu marit. No ho entenc. Fins i tot el Roger l'ha acompanyat. Resulta que no volen ser pares. Diuen que no volen patir.  M‘he despertat molts cops, m’he fet una dutxa, i has trucat tu. Creia que era ella que venia a explicar-m’ho. Algun dia ho haurà de fer, oi?_
Millor que no esperis res, i si t’ho diu un dia en parleu.
Ens vam quedar una bona estona parlant fins que va començar a fer-se el dia.

1 comentario:

  1. Amb quin llenguatge tan espontani i eficaç fas arribar el sentiments i les situacions d'uns personatges que resulten de carn i ossos. Com si me'ls pogués trobar demà mateix al replà.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar