jueves, 26 de mayo de 2016

Tarda sueca (VH)


VICENÇ DEL HOYO (Foto: Edouard Vimot)

―Quin aspecte tenen els records dels altres? Els meus invariablement tenen una llum groga de tarda d’estiu sueca. Tot està quiet i fixat en un escenari ataronjat. No sé per què em passa això. Però fins i tot els records viscuts durant les hores primerenques suren en una llum que precedeix els vespres.
―No sabria dir-te. Els dels altres, no ho sé, però els meus no tenen cap llum especial. Són records i punt. Tampoc són exclusivament objectes visibles, a vegades són frases, d’altres, sensacions, olors. La llum no té un paper important.
Anàvem caminant per la vorera d’una àmplia avinguda que havia esdevingut en el voral d’una carretera molt sorollosa i transitada. Els arbres eren cada cop més distants i la seva ombra més escassa. És un migdia de finals de juliol i la calor a Siracussa em sembla africana. Vam  aturar-nos a l’escassa ombra d’un tronc ressec.
―Vols dir que no serà això?
―Fa una estona que ho he pensat, però no he vist cap rètol que ho indiqui. Imagino que si ho fos ho assenyalarien.
Una alta tanca de ferro limita el voral i  l’altra banda està plena de pedres apilades. Columnes de marbre blanc jeuen al terra, descansant la fatiga dels segles. Em resulta impossible ordenar mentalment aquella descomunal acumulació de pedres fragmentades.
―Interpretant el mapa de la guia, jo diria que és aquí. Però tens raó, si això fos el lloc on va viure Arquímedes hauríem de trobar un rètol. Ja saps com són els sicilians.
La calor és tan intensa que prendre decisions és una operació costosa. Cal sospesar les conseqüències.
―Rodegem la tanca fins al final a veure si apareix el rètol. Si ens trobem algú podem preguntar si aquí està la tomba d’Arquímedes.
El soroll dels cotxes i camions sobre l’asfalt fos és estrident, es complementa amb el xerracar de les cigales.
―Pot ser que amb aquesta espantosa calor aquí hi visqués algú en alguna època? Com deuria ser transportar totes aquestes pedres per construir ciutats.
―Vols dir que no podem decidir que aquelles pedres són les restes de la casa d’Arquímedes?
―La casa no, la tomba, busquem. Potser sí que ho és.
―I si li preguntem a aquella senyora que va carregada amb el cistell de la compra? Té aspecte de ser d’aquí.
―Vols dir que sabrà qui és Arquímedes? No sé, pregunta, si vols.
Vaig mirar a través de la reixa. És un desert de restes arqueològiques. Penso que no sé si té molt de sentit conservar tanta runa. I va haver un passat, però estem obligats a conservar-lo? El passat seria un llast. Jo visc ara, no puc obligar a les futures generacions que conservin la merda de fàbriques, cases i edificis on vivim avui dia.
―Tens raó. No sap res. Per un moment s’ha pensat que li preguntava per una adreça, no per un savi.
―No sé si ens en sortirem.
―Podem decidir que aquelles pedres i columnes són el lloc on va viure i morir Arquímedes i aquella sorra era la que ell feia servir per dibuixar els seus esquemes. Aquells que li va esborrar un legionari romà abans de matar-lo.
―Si no és aquest, deu ser un de molt semblant.
―Hauríem de construir les cases a la platja i després d’haver-hi viscut tota l’existència una onada hauria de restaurar la platja originària.
―Ho dius per estalviar-nos aquestes fatigoses visites turístiques, eh?

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar