Entradas

Mostrando entradas de mayo, 2016

Tarda sueca (VH)

Imagen
VICENÇ DEL HOYO (Foto: Edouard Vimot)

―Quin aspecte tenen els records dels altres? Els meus invariablement tenen una llum groga de tarda d’estiu sueca. Tot està quiet i fixat en un escenari ataronjat. No sé per què em passa això. Però fins i tot els records viscuts durant les hores primerenques suren en una llum que precedeix els vespres.
―No sabria dir-te. Els dels altres, no ho sé, però els meus no tenen cap llum especial. Són records i punt. Tampoc són exclusivament objectes visibles, a vegades són frases, d’altres, sensacions, olors. La llum no té un paper important. Anàvem caminant per la vorera d’una àmplia avinguda que havia esdevingut en el voral d’una carretera molt sorollosa i transitada. Els arbres eren cada cop més distants i la seva ombra més escassa. És un migdia de finals de juliol i la calor a Siracussa em sembla africana. Vamaturar-nos a l’escassa ombra d’un tronc ressec. ―Vols dir que no serà això? ―Fa una estona que ho he pensat, però no he vist cap rètol que ho indiqui.…

Cambio climático (VA)

Imagen
VICENTE APARICIO (Foto: George Rustchev)

Sandra me había enviado el discurso a primera hora de la mañana y yo, como siempre, lo leía ahora, de noche en el despacho de casa.
La parte final no me acababa de convencer, pero había que reconocer que era buena con las palabras. No es fácil escribir para otra persona, encontrar siempre qué decir y hacerlo con el tono adecuado. Ella tenía ese don.
Aunque he hablado cientos de veces en público, está claro que el discurso de aquel día no lo olvidaré.
Tenía que inaugurar a la mañana siguiente en Toledo unas jornadas sobre la incidencia del cambio climático en el medio marino. Al menos esta vez el viaje no iba ser largo.
Los temas eran los habituales: el aumento de la temperatura del agua, los desplazamientos y la extinción de determinadas especies, la disminución de la producción en alta mar, el perjuicio añadido de la sobreexplotación pesquera...
Pero a aquella hora, después de los acontecimientos del día, los problemas del mar habían quedado…

El último gesto (MG)

Imagen
MARIA GUILERA (Foto: Gianni Boradori)

La cocina de casa era pequeña y sin embargo cabía en ella un aparador en el que guardaban los platos, los vasos, y también los cubiertos en dos pequeños cajones. Arrimada a la pared, la mesa de mármol y enfrente la cocina económica con sus redondeles de hierro, que ocultaban el carbón ardiendo y que bajo ningún concepto los niños debían tocar. Tras la puerta, la nevera de madera que se abría brevemente para no dejar escapar el frescor del hielo. Bajo la ventana que daba al patio, el fregadero, idéntico al de las tiendas de bacalao del mercado y a su lado un gran escurreplatos. Las cortinillas de tela a cuadros rojos y blancos colgaban de un alambre fino y tapaban la parte inferior de la cocina. Allí, escondido, estaba el cubo de zinc en donde echar la basura, recubierto con papel de periódico. La madre y la abuela compartían el espacio y, aunque parezca extraño, no les incomodaba que los demás entraran y salieran  a buscar agua del grifo, a pillar a…

Definicions metafòriques (VH)

Imagen
VICENÇ DEL HOYO

―Doncs no ho entenc!
―Mira, t’ho provaré d’explicar amb un exemple. Ja saps que els mitjons van de dos en dos, van per parelles, m’entens? Ho pilles? Per pa-re-lles. Sí? Doncs, si un es forada per la punta per culpa d’una ungla impertinent, què li passa a la parella?
―Doncs que l’àvia hi ha de posar l’ou de fusta a dins i l’ha de cosir.
―Nooo! Perdona, no volia dir això. Escolta una cosa. Imagina’t que el forat és tant gran que l’ou passa pel forat i no es pot cosir. Què passarà?
―La mare farà un nus amb l’altre i el posarà al calaix dels mitjons i...
―Nooo! Escolta’m, si es plau. Has de pensar que el forat és tan gran que no es pot arreglar. Què passarà?
―No ho sé. Potser algun dia els veuré a la bossa de la brossa?
―Exacte! La sort d’un està lligada a la de l’altre. Si un mitjó no serveix perquè està foradat, l’altre se’n va a prendre pel sac, per més bonic que sigui. Que m’entens?
―D’acord, però una cosa: a l’oncle Carlos li van tallar una cama. A ell sí que li podria servir…