jueves, 26 de noviembre de 2015

Caprichos de la reina III y IV (NL, MG)

Natàlia Linares / Maria Guilera
(Textos inspirados en "Capricho de reina", de Jean Echenoz)


A vuit mans
Natàlia Linares


Sobre la taula rodona de color blanc, quatre parells de mans. Cada una és la mà dreta que s’aparta una mica de l’esquerra que té al seu costat. Treballen i premen un bolígraf per dibuixar les ordres de cadascun dels seus creadors. Mans executores de deliris de ments actives i a voltes cansades per la pressió acumulada tota la semana. Mans ordenades per quatre ments que treballen, pensen i connecten neurones per a un fi comú: deixar escrita alguna narració sobre el paper, que pot ser blanc, ocre, ratllat o quadriculat.
El silenci es trenca pel so dels mòbils, pel rellotge que fa els quarts, per l'incansable motor de les motos urbanes, per les veus de la gent del carrer que no pot frenar les ànsies de llibertat festiva d'un divendres a la tarda.




Que hi hagi sort
Maria Guilera

 
Fa olor de tancat i és que no hi ha cap finestra oberta. La sala és un espai de color de gos com fuig. El terra fosc, de grans rajoles puntejades, està dividit en dues parts. L’una, molt més gran que l’altra, té fileres de cadires d’aquelles de braç, molt juntes. L’espai que les separa és tan just que només alguns poden seure còmodament. Els altres, els alts, han d’amagar els peus sota la cadira. Sort que la generació que les ocupa no va créixer tant com la d’ara, i els que ho van fer ja han començat a arronsar-se. Damunt el braç de fusta, que belluga perquè sol estar malfixat, hi rellisquen algunes llibretes. Ningú no es queixa, la majoria s’estima més escoltar que no pas escriure.
L’altra part de la sala és més elevada i està encarada a les cadires . Hi ha una pantalla que tapa la pissarra del seu darrera, una taula i aparells de reproducció de so i d’imatge que els usuaris oficials controlen amb desigual perícia.
Al costat de la paret, davant les finestres hermèticament tancades, s’alcen un parell de penja-robes farcits de jaquetes i abrics. Es manté dret, però amb un equilibri inestable. Com un símbol o una metáfora.
Al sostre, avui, un dels tubs fluorescents fa pampallugues i s’han sentit veus reclamant un millor manteniment. Les mateixes veus, fa una estona, s’han alçat indignades pel so d’un telèfon que amb volum creixent omplia l’espai amb les notes de Rosor, Rosor, llum de la meva vida.
Entra una dona enèrgica que saluda i es disposa a començar la classe, però l’atura una parella d’alumnes enfilats a la tarima que pregunten, micròfon en mà, si se’ls sent bé. Ja están a la venda els dècims de loteria de Nadal. I els de la Grossa.

6 comentarios:

  1. Què dura és la labor de l’escriptor, treballar diligentment, en silenci, compartir idees i reescriure les vegades que calgui fins donar forma a l’escrit. Pitjor els que reben formació en aquesta societat esgotada de pressupost i han de compartir espais amb color de gos com fuig !

    ResponderEliminar
  2. Malament quan s'espera que toqui la lotería de nadal i la grossa per poder arribar a una societat econòmicament tan maltractada. Gràcies Mariona, aquest tema és molt dur. Maria.

    ResponderEliminar
  3. teresa serramià i samsó29 de noviembre de 2015, 8:50

    Un relat meticulós fet amb destresa i visió aguda...Divertit el so del mòbil cantant "Rusó"..Un reflex del batibull entrecreuat dels nostres costums i dèries...Una fotografia excel·lent, nítida..Ens sentim com si seguéssim enmig de tot això i fóssim un més a compartir aquest magistral retall de vida..Que divertit...el nen anunciant les loteries nadalenques...Com tu dius: que hi hagi sort...Potser la sort, paradoxalment, no serà que ens toqui cap premi, vés a saber..Felicitats Mariona i.. ENDAVANT..SEMPRE...

    ResponderEliminar
  4. Magnífics com sempre! Llegir-los ha sigut una mica com trobar un oasi al desert.
    Ma Glòria Oter

    ResponderEliminar
  5. M'ha fet molta il·lussió veure el video on esteu tots creant aquets relats tan estupends.
    Gràcies
    Adelaida

    ResponderEliminar
  6. Una detallada fotografia del espacio, con sueños en el aire cerrado y realidades encomendadas a la suerte.

    Felicidades por ser tan buena narradora.
    Endavant sempre!

    Nurya

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar