viernes, 9 de octubre de 2015

Gente en sitios (VH, MG, VA)

video

Vicenç del Hoyo / Maria Guilera / Vicente Aparicio 
(Vídeo: fragmento de "Gente en sitios", de Juan Cavestany)


El que un cambrer escriu
Vicenç del Hoyo 

Miren la carta. Despreocupadament passen els fulls. Més que mirar el que la nostra carta ofereix, sembla que busquin algun plat en concret. Ell, aparentment, és més decidit però en realitat només és més ràpid i sospesa menys les diferents possibilitats. És el primer en parlar i demana unes faves com a entrant i, després per compensar, tria un peix. Prefereix primer un plat més suculent que el vol acompanyar per un menjar més suau, un llenguado. Ella ho fa al revés, primer uns bolets amb pernil, per estimular l’estomac però sense omplir-lo i a continuació, podria venir qualsevol cosa, però dubtosa li pregunta, tu què has demanat?, cosa que indica que no l’ha escoltat. Ell  respon, he demanat peix. Així que ella ja no té dubte, jo demanaré entrecot, sentencia. Ho diu somrient. És una sorpresa coincidir tan poc en la tria del menú. Què indica aquesta diferència a l’hora d’organitzar-se el sopar, complementarietat estimulant o progressiu allunyament? De moment és una escena ambigua, o potser equívoca.
I això és tot el que ha passat. Ha estat una bona idea disfressar-me de cambrer i observar des de primera línea com una parella demana el sopar. És una escena que ha d’aparèixer en la meva propera novel·la i no sabia com abordar-la. Documentar-me d’aquesta manera ha estat una idea fantàstica. Quina sort tenir un amic propietari d’un restaurant!


Cambrer estima cuinera
Maria Guilera


Estimada cuinera,
Fa uns dies et vaig veure al pati, asseguda damunt les caixes buides al costat dels contenidors d’escombraries. Eres allà, fumant-te una cigarreta xopa de llàgrimes i no et vaig dir res perquè no volia destorbar aquell plor tan lent, els camins d’aigua salada que et relliscaven per les galtes vermelles, enceses per l’escalfor dels fogons.
Què et passa, vaig preguntar una estona després, i tu em vas mirar amb desesperança.
­Ningú no em demana res del que voldria cuinar, vas dir-me. No puc demostrar les meravelles gastronòmiques que porto dintre meu.

Ara, la parella de la taula set gira dissimuladament el cap i em mira de reüll. Jo t’escric al meu bloc de comandes. Ho sento, ell vol faves de primer i ella bolets amb pernil. Els segons encara són més decebedors, llenguado i entrecot.
Acabo de decidir que he d’ajudar-te. Em poso a la teva pell i penso quina menja exquisida els voldries cuinar. D’aquí una estona, no massa, quan ells passin del desconcert que senten al veure’m escriure, escriure i escriure, a la inquietud o potser a la ràbia, jo ja sabré què oferir i els diré que hi ha vida més enllà de la insulsa carta.
Farcellets de pèsols amb botifarra, diré amb veu seductora. Delícies de pernil amb figues, carxofes amb escopinyes i oli de tòfona, calamars farcits de escuma de calçot, foie micuit amb compota de poma. I esperin, senyors, escoltin les postres. Panellets amb melmelada de fruites del bosc, recuit de drap amb gotes de vi ranci i film d’anous, bombó de tres xocolates.

Quan arribi a la cuina amb la comanda i la llegeixis, sentiràs una alegria incontenible per sota el davantal i els teus rínxols presoners ballaran esverats per sota el teu barret. I tu, cuinera meva, somriuràs al cambrer que, des del dia que et va trobar al pati del darrera, no pot pensar en res més que en la manera de fer-te feliç.


Gambas 21,60
Vicente Aparicio

Mesa 7
------------------------------------------------------------------------
Faves
Lenguado de roca 
------------------------------------------------------------------------
Setas con jamón
Entrecot de ternera
------------------------------------------------------------------------
Segunda o tercera cita, no creo que me equivoque.
Una amiga de él debió convencerla a ella.
Llámalo, mujer, qué puedes perder.
Un tío simpático, bonita sonrisa.
Separarse es lo que tocaba, pero los niños...
Tienen una edad difícil, siempre será el malo de la película.
No se miran; cada uno, su carta.
¿Gambas a la plancha 21,60?
Habrías de bajar un poco los precios.
Ella aún lo ha pasado peor.
Malos ratos, el niño muy pequeño, gritos.
Pastillas.
Tapan el silencio con sus sonrisas. 
Cero pasión, qué pena.
Hoy follarán, eso sí, y dormirán juntos.
Pero apenas les queda otra cita.
No les doy más.
Se ve.
Ya puedes esforzarte lo que quieras. 
No lo van a apreciar.
No volverán.
No me recordarán a mí, claro.
Y de tu restaurante se acordarán... remotamente. 
A ver los siguientes.
Está esto hoy muy flojo.
------------------------------------------------------------------------
(Oído cocina.)



Mesa 3
------------------------------------------------------------------------
(...)

7 comentarios:

  1. Tres estilos de relato sobre una misma escena y ante un comportamiento inusual.
    Tres divagaciones e hipótesis sobre la actitud de una pareja y un camarero.
    Tres personas cuyos pensamientos discurren por caminos diferentes con elementos comunes.
    El camarero del cuento de VICENÇ se pregunta si una elección tan diferente por parte de la pareja puede ser significativo en su relación. Al tiempo que saca provecho de su experiencia.
    María, nos enternece con un romántico camarero elucubra como recomendar a los comensales platos especiales que acaben convenciéndoles y eviten la frustración de una ambiciosa cocinera con ínfulas de chef y ganas de lucirse como tal.
    Vicente nos presenta a un camarero que se pierde en un monólogo de mudas deducciones en base a los gestos, miradas y actitudes de los clientes.

    Bravo a los tres.

    ResponderEliminar
  2. es realment xocant el video, un es pregunta que faria si es trobés en aquesta situació.

    Els relats son com sempre exquisits.

    ResponderEliminar
  3. teresa serramià i samsó11 de octubre de 2015, 8:57

    molt original, suggerent, divertit, alliçonador....genial!!! Boníssim, de veres. M'ho he passat "pipa" llegint i observant..Una experiència per repetir...bravo, endavant!!!

    ResponderEliminar
  4. A la terra de les nostres mares deien "No esta hecha la miel para la boca del asno" Penso que aixó li pasa a la teva prota, Maria.
    G. Oter

    ResponderEliminar
  5. És realment xocant el video, un es pregunta què faria si es trobés en aquesta situació.
    Els relats són, com sempre, exquisits.

    ResponderEliminar
  6. Qué bien me lo he pasado, leyéndolos y comprendiendo, una vez más, la importancia de la mirada.
    Nunca nada es sólo lo que nos parece. Me encantó!

    ResponderEliminar
  7. Muy buenos, muy vuestros. La esencia de cada uno. Los hubiera adivinado sí no llevarán firma. Y eso es bueno, muy bueno.
    Enhorabuena.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar