viernes, 16 de octubre de 2015

Dormir, somiar, despertar (VH)

Vicenç del Hoyo (Fotos: Teun Hocks, Stanko Abadzic i Benoît Court)

Dormir
Anar a jeure. Colgar-se. Planxar l’orella. Ficar-se al sobre. Aclucar els ulls abraçat al coixí. És el moment en què el dia es fon com un tros de neu amb l’escalfor del nostre jo i es dissol amb tot allò què som però que, com un cargol, no ha aparegut fins a aquell moment. És l’instant en què ja no ens sentim del tot vençuts o que no ens fa mal haver estat derrotats. Som conscients que hi ha moltes batalles per lliurar i que aquesta és l’estona dolça, ja s’acabat per avui i encara no ha començat la de demà.





Somiar
Vaig menystenir el món que em va tocar viure. No podia acceptar viure segons les seves conviccions. Els seus desitjos ferien la meva consciència. Vaig provar de fugir però amb el vehicle més lent que havien construït, només perquè em va semblar el més modest dels seus invents. Vaig triar voler tot el que ells detestaven. Però no havia previst la immensitat de la seva capacitat per consumir objectes. N’hi ha tants per rescatar que és impossible arrossegar-los amb la bicicleta.





Despertar
Sóc un rellotge de sorra. Tinc el cap ple de granets de sorra. Quan vaig néixer en tenia tants que no era capaç de veure el món. A poc a poc han anat caient als meus peus. Sóc un rellotge que no mesura segons, ni minuts ni hores. Hi ha una única unitat que sóc capaç de determinar: la meva pròpia vida. Les neurones, a vegades, em cauen d’una a una, altres cops es desprèn de cop un bon feix. No puc preveure quan temps cal per tenir-les totes als peus.

1 comentario:

  1. Una delicia leer estos relatos mini de Vicenç, La imaginación al poder!
    Ah.... Y las fotos, tremendamente buenas, por lo que aprovecho para decir que son obra de Lola, la genia de las imágenes, la ilustradora sensacional. Y olé.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar