viernes, 5 de junio de 2015

La veritable història (MG)


Maria Guilera

Havia anat a l’Hospital Clínic a treure’m els punts de la meva ja desapareguda piga. Era allargada, amb relleu i la tenia a la galta dreta, no ben bé al mig, sinó una mica a prop del nas. M’havia acompanyat fins als 20 anys i, segons deien, afegia caràcter a la meva cara.
Qué em passaria, ara? Realment el meu rostre hauria canviat tant? Em seguirien contractant les companyies de pacotilla per representar papers, sempre una mica malèvols, sense aquell tret tan definitori? Em va agafar mal de panxa, com sempre que em poso nerviosa. Per sort, a tocar de la saleta d’espera hi havia un lavabo.
Si criden el meu nom, li vaig demanar a un senyor que s’asseia al meu costat, voldrà dir que surto de seguida?
Em va contestar que no m’amoïnés, que i tant que ho faria.
Tot semblava molt net. Fins i tot hi havia paper higiènic. Sense aquestes condicions no m’hagués assegut al wàter, sóc molt escrupulosa.
Quan no feia ni un minut que havia començat diguem-li, la feina, vaig sentir un grinyol i es va obrir una finestra petita que hi havia a tocar del sostre. Davant la meva mirada astorada, i les meves calces per sota els genolls, va aparèixer el rostre de l’Albert Boadella, l’actor de la companyia més trencadora i agosarada del moment. Es va posar el dit davant els llavis indicant-me silenci i jo em vaig quedar literalment clavada. No em quedaba una altra alternativa.
Encara no m’explico com va sortir per aquell forat tan petit, però ho va fer i va anar a parar a les meves cuixes. En aquell moment, el que més em preocupava era la pudor que feia allà dins.
He de demanar-te un favor, va dir-me xiuxiuejant.
Sí, sí, el que vulguis, vaig contestar també molt baixet.
Acaba el que estiguis fent -va proseguir amb molta educació -però no t’hi entretinguis massa.
Vaig estirar un bon tros de paper per netejar-me i després vaig fer córrer dues vegades l’aigua. Ell s’havia girat d’esquena amb molta dificultat, però així i tot jo estava morta de vergonya.
Mira, m’estic escapant de la policia, va dir-me vocalitzant, però gairebé sense veu.
Ostres, sí, ja ho sé, vaig respondre amb un fil de veu. Pel tema de “La Torna”, ho he llegit als diaris.
Si em poguessis donar la teva roba… No puc sortir d’aquí amb pijama, ja m’entens.
Ens vam canviar de pressa. Vaja, ell. Es va posar la meva samarreta de les festes de Gràcia i els texans de pota d’elefant, que li venien curts, però tampoc gaire.
No sé com agrair-t’ho, nena.
Mira, sí –per una vegada vaig saber aprofitar l’ocasió. Era llavors o mai–. Jo també faig teatre, saps… Vaja, estic començant, no res al costat teu.
Em va fer una abraçada molt sentida.
Quan vulguis vine a Pruit i et quedes amb nosaltres.
Va sortir com si res, amb un caminar decidit, i jo vaig quedar-me allà dintre, amb calces i sostenidors i el seu pijama als peus. El cor em bategava amb fúria.

L’any següent vaig sortir a una obra seva, no sé si la recordeu, “M-7 Catalònia”. Un paper curt, però lluït. S’havia muntat un sidral molt gros amb la fuga, però el rei els va indultar tots i l’Albert havia complert la seva promesa. Poc a poc em va anar donant paperassos, tot i que jo, a aquells actors, no els arribava ni a la sola de la sabata.

Ara l’Albert s’està a Madrid. Quan el vaig a veure, em fa tendresa el quadre del rebedor amb la meva samarreta de les festes de Gràcia emmarcada i darrera un vidre. Tants anys després.
Si no hagués estat per tu, nena…, em diu encara.

10 comentarios:

  1. teresa serramià i samsó8 de junio de 2015, 5:24

    molt ben redactat...., amb gràcies i precisió..Divertit..Original..Endavant...
    felicitats....

    ResponderEliminar

  2. Està molt bé, ens porta a d'altres temps i la situació té molta gràcia. Se li devia estroncar la caguera de cop.
    P. Sanou

    ResponderEliminar
  3. Genial com sempre. Jo em quedo amb la piga. Et vaig inspirar jo? Si no és així, em faig la il·lusió.
    Petons molt grans, amiga meva
    Glòria Oter

    ResponderEliminar
  4. Si senyor Mariona, el Barça ha estat campió, però tu ets una campiona de la escriptura a qui sempre dona gust llegir i que en aquest relat m'has fet riure de gust per la seva gràcia imaginativa.
    Continua en la vessant del humor, és molt atractiva.
    Adelaida

    ResponderEliminar
  5. M’ha agradat molt.
    Ets tan descriptiva, que et sents un més dins del d’aquell WC.
    No oblides cap dels passos del protocol “Normativa para ir al WC y obrar correctamente”, es pot dir que no fas cap puntada sense fil. Fantàstic.
    Al principi, però, veient la fotografia, he pensat que la piga de la galta dreta, no estava a la galta dreta de la cara, sino a la galta dreta del cul. Estaràs d’acord en que es una deducció relativament lògica.
    La teva prota malbarata el paper higiènic, no en cal tanta quantitat.I fer córrer dues vegades l’aigua no dissipa les flaires.
    El millor és encendre un parell de mistos. L’olor del fòsfor és mes forta que el perfum de la merda.

    Tuyo que lo es.

    Eugeni Garreta
    Escèptic

    ResponderEliminar
  6. M'ha encantat. Divertidíssim i fins i tot compromès (en els dos sentits)

    ResponderEliminar


  7. Saber mezclar con las dosis precisas y adecuadas, recuerdos, historia y ficción y conseguir que salga un sabroso y ameno combinado de relatos, cuentos y crónicas con el que deleitar a tus fervientes consumidores solo está al alcance de un buen barman-escritor.
    Y tú, te llevas la palma.

    ResponderEliminar
  8. Qué suerte tengo de poder leerte y disfrutar esta vena jovial. Plena de gracia. ¡Me encanta! Es ideal para un corto de cine. Bravo María!!
    MoniK

    ResponderEliminar
  9. Mariona, Caram!. Aquesta si que és bona. Podríem dir que no hi ha mal que per bé no vingui. Et va anar de perles aquella intromissió quan feies majors .Molt divertida. Estàs plena de recursos quan expliques històries. Gràcies. Maria

    ResponderEliminar
  10. Escenas tan bien narradas, que nos introducen en una película que nos engancha. Lástima que el héroe escapista haya cambiado tanto!
    He disfrutado tu relato, felicidades amiga.
    Nurya

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar