Entradas

Mostrando entradas de junio, 2015

La adopción (MG)

Imagen
Maria Guilera 

Riu de muntanya (VH)

Imagen
 Vicenç del Hoyo (Foto: Anita Dominoni)

No sé quin impuls em va fer entrar a la botiga d’armes. Cada divendres hi passava pel davant camí de la biblioteca. No tots els divendres visitava la biblioteca, però sempre que anava a tornar un llibre o a buscar lectura era divendres. Com que tenia la tarda lliure aprofitava per passar-hi. La botiga d’armes està al final d’un carrer silenciós que hi ha just a sobre del passeig que du a la biblioteca. Jo sempre prefereixo el silenci al soroll, per això vaig per aquest carrer. És una botiga per a caçadors que té un aparador sense cap atractiu. Un maniquí vestit de camuflatge amb una escopeta penjada a l’espatlla. ―El puc ajudar en alguna cosa? No sabia per on començar. Difícilment m’entendria. ―Vull saber coses de rius. Jo pensava que em miraria com si fos un esquimal que pregunta com alimentar un dromedari. Em vaig equivocar. ―Necessites un llibre que expliqui les espècies d’animals que es poden trobar als rius. Davant la cara de sorprès que jo devia …

Gaseosa (VA)

Imagen
Vicente Aparicio

Yo estaba con Lola, la primera vez. Habíamos pedido unas bravas en una terraza y hablábamos de medicamentos. La salsa picaba bastante, Mientras ella alababa las virtudes de la amoxicilina con la boca llena, oí la primera palabra: “Azul”. Había gente en las mesas de al lado, pero nadie había dicho nada. ¡La palabra había llegado sola! -¿Has oído lo que yo? -le pregunté. Puso cara de que no. En la cola, cuando iba a pagar, volvió a ocurrir. “El carisma de las imágenes”, dijo una voz, “está por los suelos”. No era la misma voz que antes (esta vez era la voz de una mujer, seguramente una mujer de treinta y pocos años), pero las palabras habían vuelto a manifestarse de algún modo. En el camino de regreso, Lola parecía abstraída. A mí me dolía el estómago. -Mientras te esperaba -me dijo-, me ha pasado una cosa muy rara. He oído una voz. Una voz que no sé de dónde ha salido. ¿Sabes lo que ha dicho? Ha dicho: “En el arte, solo el mal tiene sentido. El bien es una invención social…

La veritable història (MG)

Imagen
Maria Guilera

Havia anat a l’Hospital Clínic a treure’m els punts de la meva ja desapareguda piga. Era allargada, amb relleu i la tenia a la galta dreta, no ben bé al mig, sinó una mica a prop del nas. M’havia acompanyat fins als 20 anys i, segons deien, afegia caràcter a la meva cara. Qué em passaria, ara? Realment el meu rostre hauria canviat tant? Em seguirien contractant les companyies de pacotilla per representar papers, sempre una mica malèvols, sense aquell tret tan definitori? Em va agafar mal de panxa, com sempre que em poso nerviosa. Per sort, a tocar de la saleta d’espera hi havia un lavabo. –Si criden el meu nom, li vaig demanar a un senyor que s’asseia al meu costat, voldrà dir que surto de seguida? Em va contestar que no m’amoïnés, que i tant que ho faria. Tot semblava molt net. Fins i tot hi havia paper higiènic. Sense aquestes condicions no m’hagués assegut al wàter, sóc molt escrupulosa. Quan no feia ni un minut que havia començat diguem-li, la feina, vaig sentir un gri…