jueves, 14 de mayo de 2015

Setembre (VH)


Vicenç del Hoyo

―I de segon què teniu?
―Mira, tenim paella de pollastre i verdures, ...
―Ah, és clar, avui és dijous!
―...també tenim fricandó amb bolets, botifarra amb mongetes, lluç a la romana i...
―No cal que continuïs. Porta’m el fricandó.
És el primer dia de feina després de les vacances. Aquests primers dies fem jornada intensiva. Qualsevol altre migdia hagués anat a casa a dinar, però avui és impossible. La nevera està buida. Sempre he preferit la tranquil·litat de casa al menjar pautat que imposen els menús dels bars. Un primer que s’ha de menjar abans d’un segon i al qual  inevitablement el segueixen les postres. Sempre cal triar. A casa no es tria d’aquesta manera.
―Que voldràs unes patates fregides?
No ho sé. Si me les hagués de fer, segur que no les fregiria, però aquí tot és massa fàcil. Tot depèn d’un sí o d’un no.
―No en teniu al caliu?
Posats que tot depengui de parlar, per què no demanar?
―Ara t’ho miro.
Començar a treballar és engegar la màquina del temps. És com retornar del país dels morts. No recordava que viure fos tan fatigós, que sempre s’hagués d’estar decidint. Fins i tot per menjar cal prendre determinacions. Que lluny queden les migdiades sota una ombrel·la esquivant el sol, deixant-se acariciar per la quietud dels minuts, quan les hores paralitzades s’estiren al teu costat mentre enfonses el cap a la sorra i et rosteixes!
―No, no vull postres.
―Cafè?
Els minuts s’escapen. Els veig córrer per la vorera, carrer enllà.
―Un cafè sol.
―Amb gel?
Amb el gel de l’hivern.
―Sí, gràcies.

2 comentarios:

  1. No hay nada más cruel que ponerte la miel en los labios y cuando te dispones a saborearla... te la retiran.
    La vida laboral tiene pocas satisfacciones y demasiados sinsabores. Se vive pensando en el mañana,llámense "puentes" ,"vacaciones" o "jubilación". El caso es poder disfrutar de un poco de tiempo libre y distribuirlo a nuestro antojo y por qué no, perderlo.
    Aunque siempre hay algo peor un descanso obligado y no deseado, como un E.R.E.,el paro o un fulminante infarto.

    ResponderEliminar
  2. Reflexions al davant una taula de bar, possiblement sol, d'altra manera el pensament es distrauria amb la conversa. Només el dramatisme que imposa el retorn a les imposicions laborals pot espatllar la il·lusió que genera l'olor del fricandó i menjar-se el tarro en lloc dels bolets.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar