viernes, 24 de abril de 2015

Llamp (VH)


Vicenç del Hoyo (Foto: William Wegman)


Parlo en nom de la família que és qui m’ha demanat que us adreci unes paraules en aquesta ocasió. Són paraules difícils de dir, no només perquè un no espera tenir l’obligació d’haver-les de dir mai, sinó perquè les paraules no serveixen per enfrontar-se a aquesta situació.
En aquest cas és, fins i tot, més difícil perquè he de parlar d’un ésser mut. No puc fer servir el recurs d’esmentar alguna frase que ell pronunciés en cap situació, de cap confidència que m’hagués comunicat, de cap record que ell m’hagués explicat. Res de res. Hem d’imaginar completament la seva vida interior. Sobre ella podem especular però ningú pot dir res amb certesa.
Així que jo intentaré parlar dels seus actes, de les conductes que duia a terme i dels sentiments que era capaç de provocar-nos. Si la família ha confiat en mi ha estat perquè jo era qui el passejava. Cada matí i cada vespre anava a buscar-lo i sortíem al carrer. El matrimoni Sorribes, donada la seva avançada edat, no estava en condicions de resistir les estrebades i la ferotge energia que corria per les seves venes. Era un ésser ple de vida, sempre amatent a tot el que passava al seu voltant, mai va deixar de bordar a cap gat que fes acte de presència. Minuciós i sistemàtic a l’hora de marcar el seu territori. Cap arbre ni cap xamfrà li passava desapercebut. Del Llamp, només podria dir coses bones.

2 comentarios:

  1. A pesar de que cualquier despedida es triste, Llamp tiene la suerte de tener a alguien que hable de él, recuerde sus paseos y características y especule sobre la existencia o no de su vida interior. Es mucho más de lo que se merecen algunos humanos y mucho menos de lo que tienen otros que sí lo merecen.

    Perro mundo !!!

    ResponderEliminar
  2. Voldria que algú pronunciés unes paraules tan sentides com aquestes el dia del meu comiat. Però malgrat haver estat molt vital en altres èpoques, mai no he sabut imprimir el to just al meu bordar, ni he gosat a deixar als xamfrans cap rastre de la meva personalitat. No les mereixo.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar