Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2015

Las de perder (MG)

Imagen
Maria Guilera (Foto: Roberto Roseano) 
Fa dos mesos que visc al carrer Sepúlveda. Vaig haver de marxar gairebé a cuita corrents quan la Cati m’ho va posar tan difícil. O te’n vas per les bones o anem a las malas, va dir-me.


Arribo després de la feina, el més tard possible, i sento la parella del pis de dalt. Les parets d’aquest pis impersonal estan buides i tinc els mobles justos. Tot ressona.
Ja hi tornen, cada nit igual. Comencen a discutir a la cuina, mentre jo agafo la cervesa de la nevera i m’obro una llauna d’olives. No s’adonen que em tenen tan a prop.
–Eso no es lo que yo he dicho –diu ell amb un to contingut-. ¿Por qué siempre haces un juicio de intenciones?
Me la imagino a ella, repassant-lo de dalt a baix mentre li contesta amb condescendència, fent-se la tonta.
–¿Qué? ¿Juicio de intenciones? ¿Por qué no hablas como la gente normal?
Vol ridiculitzar-lo. La cosa tindria sentit si hi hagués un observador davant del qual posar en evidència l’esnobisme, la buidor de la frase estereo…

L'abric (VH)

Imagen
Vicenç del Hoyo (Foto: Vincent Bourilhon)
Obro l’armari. L’hivern ha arribat com sempre, a mitja tarda i sense avisar. Busco l’abric més gruixut que tinc. La bombeta il·lumina deficientment. Té pocs ampers i cada cop que obro l’armari, la porta dóna un cop al llum i el fa gronxar. Al racó més fosc penja un vell anorac de quan pujava muntanyes. No recordo la darrera vegada que el vaig fer servir. Me’l poso. Pel fred no hi ha res com uns mitjons de llana i una bona jaqueta. Sona el telèfon. Dubto. El deixo sonar quatre cops i despenjo.  ―Vols anar demà al cinema? Sé que no és una pregunta. Tampoc un imperatiu. És pitjor. ―Quina? Sé que no és una bona resposta, però em dóna temps. Em poso una mà a la butxaca de l’anorac. La impaciència fa que parli a peu dret, mirant cap a la porta. El tou dels dits nota unes monedes fredes i un paper doblat en molts plecs. ―Ja saps que amb el cinema japonès no coincidim. Trec la mà i la obro. Hi ha un paperet vermell plegat, tan gran com una moneda. Per què h…

The dentist (VA)

Imagen
 Vicente Aparicio 
Llegué pronto y la ayudante del doctor me hizo pasar a la sala de espera. Me puse a hojear el Lecturas, que siempre me recuerda a mi madre. -Hi, Andrés -me saludó el doctor mientras preparaba el instrumental-. How are you? -Fine, thanks, and you? En la mesa, junto al monitor donde a veces puedo ver las radiografías de mi dentadura, pude identificar la última novela de Javier Marías vuelta del revés. No me acordaba del título. -Let's see those teeth. Open your mouth, please. Oí un chorrito de agua a mi derecha. Una vez fui a una clínica dental moderna, muy luminosa, en la que una colección de mujeres jóvenes me sonreían con aparatos metálicos en las manos. Me sentí gravemente maltratado, y eso que también iba por la mutua. El grado de inclinación de mi sillón me hacía sentir  desprotegido. -How's it going. Have you been careful about your teeth? -I guess I've tried. -Mmmm... Ok. Confío en este hombre cuando me limpia la boca. Trabaja en mis encías como un artesano…

Cangrejos (MG)

Imagen
Maria Guilera (Foto: Christer Strömholm)  La pesca del cranc de riu va estar prohibida molt de temps, no sé si encara ho està. Fa anys, quan anava a agafar-ne amb els meus cosins, era tota una aventura. Jo era l’encarregada de vigilar per si venia el guarda. Enfilada dalt un turó i fent visera amb la mà recorria amb la vista cada tram per si descobria aquell home que mai no havia vist, però que duia, segons explicaven, una gorra de plat i una escopeta a l’esquena. Quan em cansava de fer de guaita, mirava els núvols que corrien com mai més els he vist fer-ho. O em treia alguna punxa del peu. Pero mira que és boba, cómo hace para que se le metan por las zapatillas. Els cosins, amb els pantalons arremangats dintre l’aigua, xisclaven cada cop que aconseguien un bon grapat de crancs. Jo baixava de tant en tant a comprovar com s’omplia la galleda i es movien les potes d’aquell munt fosc. El curiós és que, després, gairebé cap de nosaltres no en menjava. Les meves ties els feien a la cassola am…