viernes, 7 de noviembre de 2014

Núvols (VH)


Vicenç del Hoyo
  

―Mira, un xai ―diu el pare estirat a l’herba. Uns núvols blancs corren a càmera lenta pel cel, expandint-se i contraient-se.
―No, és un ordinador que li està penjant el cable! ―diu el nen que també està estirat  sobre l’herba però té les mans col·locades davant dels ulls fent de llargavistes.
―Ara ja no veig el xai! ―es queixa el pare―. Ha desaparegut.
―Clar, el xai sortia a la pantalla de l’ordinador però el cable s’ha desendollat i la imatge ha desaparegut ―explica el nen carregant-se de paciència.
―Mira, mira! Veus aquestes boletes rodones i blanques? Són un collaret ―assenyala el pare. ―Si fóssim gegants passaríem el cap pel mig i ens el posaríem.
El nen enfoca el seu llargavistes cap als núvols on assenyala el pare.
―Si fóssim gegants sentiríem pudor ―afirma convençut el nen.
―Pudor? A què? ―pregunta ingènuament el pare.
―A merda. Allò no és cap collaret. Són els cagallons del xai que ha desaparegut a l’ordinador.
El pare deixa de mirar els núvols i es mira el nen. Ell segueix concentrant la mirada a l’interior de les seves mans transformades en tubs que enfoquen al cel.
―Veig un ratpenat que està a punt de menjar-se un mosquit ―afirma el nen―. Un mosquit molt, molt petit. Cada cop més petit.
―Potser es quedarà amb gana, aquest ratpenat ―reflexiona el pare―. Pobret!
L’herba fresca i verda es mou al voltant d’ells. La tarda avança al ritme lent de les primeres tardes de tardor. Un vent fluix mou les plantes i els núvols. Estirats al ras noten menys la frescor que si s’estessin de peu.
―Ara veig un mosquit gegant a punt de fer una picada ―crida el nen.
El pare mira bucòlicament el cel. Sent una nostàlgia anticipada per un temps que voldria que mai passés. De sobte, nota una fiblada dolorosa a la galta. Mira al nen amb la mà a la cara. Se n'adona que els prismàtics del nen fa estona que l’enfoquen.

1 comentario:

  1. Contar algo de esta manera de idea de cómo lo particular y lo íntimo representan lo universal y lo público.
    Siga usted tan inspirado, señor Vicenç

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar