jueves, 9 de octubre de 2014

Flors (VH)


Vicenç del Hoyo

Unes flors granatoses dins del gerro. El gerro sobre la taula. És un gerro transparent, amb aigua fins a la meitat que deixa veure el teixit de tiges verdes i blanquinoses. No m’arriba cap olor però noto que la presència de les flors domina la sala.
―No renunciïs als teus desitjos!
A la pantalla de la TV parpellegen les imatges a un ritme endimoniat. Potser volen imitar la urgència dels nostres volers. Una noia passeja entre flors. N’hi ha de molts colors. Cap com les del gerro. No vull continuar escoltant. A vegades les paraules m’assetgen i m’empresonen. Per fugir cal cavar un túnnel de silenci.
―Vols ser un passerell tota la vida?
És el meu pare qui em parla, però ho fa des de l’interior de la TV. Ha adoptat un aspecte jove que mai va tenir. Està dret, en mànigues de camisa, i al seu darrere hi ha un ramat de dòcils electrodomèstics blancs que s’ofereixen en adopció. Potser les frases són com els còdols que van rodolant món avall. Ara en boca d’uns, ara dins de les orelles d’altres. Però cada cop més arrodonits i amb desgast més pronunciat. Com les flors que només fan olor les dels nostres records.
Quina sort posseir records. Són com les vacances. Et duen de viatge als pocs llocs que val la pena visitar i, sobre tot, olorar.

3 comentarios:

  1. Me gustan tanto los aromas que desprende la memoria !!!

    Poder rebobinar a través de los recuerdos nuestro pasado. Bien sea a través de una imagen o de un silencio, lo importante es pasear sin rencor y con las dosis justas de nostalgia.
    Muy bonito, Vicenç.

    ResponderEliminar
  2. -Vols ser un passarell tota la vida?
    Aquesta és una frase inscrita a la memòria col.lectiva de tota una generació. Potser la que ens va impulsar a cadascun de nosaltres cap el futur que ens mereixiem.

    ResponderEliminar
  3. Cuando leo algo así, tan veraz, me vuelven las ganas de escribir.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar