jueves, 2 de octubre de 2014

Bon Nadal (NL)

Natàlia Linares 
En la petita cafeteria del carrer Raurich, la Mercè explicava a la Núria com va ser acomiadada de la feina.
La força de l‘empresari sobre els drets del proletari/ària, deia.
La noia que servia les taules posava atenció i, a cua d’ull, se les mirava.
Doncs em van dir que prescindien dels meus serveis. I va ser en el moment que estava de baixa.
La Mercè seguia explicant que estava de baixa per un càncer d`úter. Després, quan es va incorporar, massa aviat, segons es queixava, les baixes es van repetir intermitentment per recaigudes. No s’acabava de trobar bé, deia.
Davant la notícia de l'acomiadament, va denunciar l’empresa. El fet va ser desagradable, explicava. Després del judici el jutge va resoldre al seu favor.
Feia 22 anys que hi treballava. Durant aquell temps es va casar, va tenir fills i s’escolaven els anys dins la família. Una família de compromís i empresària. Una família que mantenia un negoci mil·lenari amb sacrifici i orgull.
Ara ni aniversaris ni hòsties, cadascú a casa seva i un concís Bon Nadal. Així mateix ho va expressar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar