jueves, 6 de febrero de 2014

Escriure a les fosques (VA)


Vicente Aparicio (Foto: Daniel Horowitz) 

Escriure a les fosques és una activitat molt recomanable. Fa uns anys, quan jo era una persona més lliure i poca-solta que ara, tenia el costum de fer-ho a les sessions de cinema. Hi anava molt al cinema jo, abans. Tan aviat com s'apagaven els llums, començava a escriure. Copiava fragments de diàleg dels personatges, prenia notes sobre com s'ho havia fotut el director, apuntava els noms dels actors o intentava identificar els temes de la banda sonora. Fàcil no és, això d'escriure a les fosques, però acabes currant-te una tècnica mig sofisticada.

Us en faré cinc cèntims. Com que a mi sempre m'han agradat les llibretes petites -aquells bloquets rectangulars amb espiral que venen als xinos-, primer em posava la llibreta al palmell de la mà dreta. A continuació, començava a escriure amb l'altra mà per la part de dalt de la pàgina. Era importantíssim fer les línies molt separades, per minimitzar el risc que les unes es toquessin amb les altres. Quan ja estava clar que la següent ratlla, si continuava pel mateix camí, s'escriuria en l'aire de la sala, tocava passar pàgina. En una llibreta d'aquestes dimensions, ja us ho podeu imaginar, la freqüència de gir era més aviat estressant. Al xino em feina la ola

Quan passava pàgina, tot i que sabia que era molt arriscat, escrivia també al darrere. Una de les operacions més delicades consistia, quan ja anaves a mitja llibreta, a recordar si havies de girar el full cap a un costat o cap a l'altre. Amb el temps vaig aprendre a no equivocar-me gaire. Tinc un puntet garrepa.

Normalment acabava utilitzant un parell de llibretes per a cada pel·lícula, excepte per a les de l'Scorsese i algunes de japoneses. Em tallava una mica, no ens enganyem, estar-me allà escrivint rodejat de penya, però tot plegat era ben divertit. Confesso, però, que el que més m'agradava no era pas escriure, sinó l'estona de després, quan anava a prendre un vinillo (jo solet, perquè per aquella època jo sempre anava al cinema solet) i, fora ja de la foscor, arribava l'hora de posar llum sobre el resultat del meu solitari exercici.

Hi havia dies de tot. A vegades la cosa em quedava tan ben arrenglerada que em semblava màgia que allò tan polit hagués estat obra de les meves mans. El més comú era, però, que s'haguessin produït no poques destrosses, com ara que alguna línia avancés diagonalment en caiguda lliure a través de la pàgina o que finalment, malgrat les precaucions, les paraules s'ataquessin les unes a les altres per les vies de l'encreuament, la superposició o, inclús, una suplantació en tota regla. La causa més habitual era aquella errada que ja he dit, de tombar la pàgina al revès. Aleshores el garbuix de lletres resultant no hi havia manera d'interpretar-lo ni després d'haver-se cruspit tres copes de tintorro.

En el futur jo planejava passar a net tot aquell material un dia o altre, però suposo que era una idea poc realista, que no es corresponia amb la meva manera de ser. Així que em vaig cansar i vaig enviar aquell gran projecte a pastar. No vaig comprar més llibretes. Temps després també em vaig cansar també de guardar als calaixos aquell paperam que mai no m'havia tornar a mirar. Tot va anar a parar al contenidor -no recordo si al blau o al de tota la vida-. Inclús vaig deixar d'anar al cinema -només de tant en tant, molt de tant en tant, hi vaig a veure alguna peli al centre comercial amb la meva dona-. Quan hi penso, recordo aquella com una bona època. Una època lliure i poca-solta.

És cert, al cinema hi ha una pantalla i s'hi projecta llum, així que ben bé a les fosques no escrivia, però francament, deixeu-me passar aquesta petita trampa. Encara que quedi tan lluny en el temps i que des d'aleshores jo hagi canviat tant, encara que -ho reconec- quedi una mica friqui, jo ho recomano. Sense cap mena de vergonya. Va bé per ordenar les idees i per fer culturilla del séptimo arte.

1 comentario:

  1. A l'entrada dels cines es podrien vendre blocs d'espiral. M'agradaria més sentir el rec rec dels llapis damunt els fulls que el crec crec de les crispetes.
    Ambdues coses impedeixen fer manetes, que és l'activitat natural a les sales fosques.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar