Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2014

Dos temps (MG)

Imagen
Maria Guilera

Tots els meus amics tenien bicicleta. Heretada del germà gran, aconseguida per haver tret bones notes o com a regal dels Reis. A l’Amèlia li va comprar el seu padrí després de l’operació d’apendicitis. Jo no en tenia, de bicicleta, ni mai l’havia demanada. Quan a l’estiu anava al poble m’enfilava a les dels meus cosins i allà, muntada a la barra, rebia els cops cada vegada que sortíem de la carretera i anàvem pel camí pedregós. Quan els demanava que m’ensenyessin a anar-hi, me la deixaven una estona per a mi sola. –Mira palante– em deien–. Si es muy fácil. Mai no en vaig aprendre prou com per a córrer amb seguretat. Quan sentia el motor d’un cotxe que s’apropava pel darrera tremolava tota jo i ja em veia sota les rodes. Així que m’estimava més deixar l’esforç i l’equilibri per a un altre, sobretot si era el Celso, que no feia l’animal com els altres i quan estava a punt de frenar m’agafava per la cintura i feia, con cuidao, niña.
Als matins la seva néta la portava al centre …

Escribir a oscuras (LE)

Imagen
Lola Encinas (Foto: Ludovic Carène) 

Son  más de las nueve, me quedan menos de tres horas para intentar daros una visión de lo que han sido los últimos años de mi vida. Necesito vuestra ayuda, queridos lectores, para justificar y encontrar el porqué de lo que ocurrirá cuando en el reloj suenen las doce.
Todo empezó cuando fui despedido de la empresa en la que llevaba veinte años trabajando.
Lo primero que necesitaba era llenar un tiempo libre del que nunca había gozado y que, tal vez por ello, tampoco había deseado. Quería encontrar una actividad que me absorbiera en cuerpo y espíritu y, de ese modo, poder olvidar la situación adversa que vivía. Pensé que una buena opción sería escribir sobre personajes corrientes como yo, creándoles una vida compleja y llena de avatares y cuyo desenlace no fuera feliz, sino todo lo contrario. Ampararme en la ficción  me ayudaría a vomitar la rabia y la impotencia que me dominaban. Por fin me convertiría en el dueño y señor del destino y, aunque fuera …

Escriure a les fosques (NL)

Imagen
Natàlia Linares (Foto: Menovsky)

Recordo quan l’àvia, a poc a poc, va anar perdent el sentit de la vista. Ella que apreciava tant les puntes fetes al coixí, i que havia omplert armaris de peces de ganxet, i que reunia tota la família al voltant de la taula degustant els suculents plats que cuinava sense esperar cap recompensa més que tothom mengés el que se li havia posat al plat, i que algú demanés repetir. Lentament va deixar les aficions perquè es punxava o es cremava els dits massa sovint, afegint dolor innecessari a l’artritis que arrossegava. Un tel blanc va omplir-li els ulls llagrimosos. La recordo sempre amb un mocador de paper entre els dits per anar eixugant-se la humitat que li lliscava pel llagrimall. -És com si estigués a les fosques-deia. Aleshores tancava els ulls perquè deia que hi veia el mateix. I crec que en aquells moments pensava en quan jugava al mas on son pare era masover i de quan s'encarregava de l'aviram, i de munyir les vaques, i de fer el di…

Escriure a les fosques (VA)

Imagen
Vicente Aparicio (Foto: Daniel Horowitz) 

Escriure a les fosques és una activitat molt recomanable. Fa uns anys, quan jo era una persona més lliure i poca-solta que ara, tenia el costum de fer-ho a les sessions de cinema. Hi anava molt al cinema jo, abans. Tan aviat com s'apagaven els llums, començava a escriure. Copiava fragments de diàleg dels personatges, prenia notes sobre com s'ho havia fotut el director, apuntava els noms dels actors o intentava identificar els temes de la banda sonora. Fàcil no és, això d'escriure a les fosques, però acabes currant-te una tècnica mig sofisticada.
Us en faré cinc cèntims. Com que a mi sempre m'han agradat les llibretes petites -aquells bloquets rectangulars amb espiral que venen als xinos-, primer em posava la llibreta al palmell de la mà dreta. A continuació, començava a escriure amb l'altra mà per la part de dalt de la pàgina. Era importantíssim fer les línies molt separades, per minimitzar el risc que les unes es toquessin …