Entradas

Mostrando entradas de diciembre, 2013

Vides escrites (MG)

Imagen
Maria Guilera

Estic acabant el darrer volum de la gran obra de Proust. No sé llegir de pressa, no puc fer-ho, em sembla una desconsideració envers l’autor. Però el meu marit estossega i, de tant en tant, sento els copets neguitosos dels seuspeus sobre les rajoles. El Carles comparteix la meva afició, no és cap caprici la seva inquietud, és que hem de parlar i no podem deixar-ho per més endavant.
Ja acabo, li dic sense paraules, fent un gest lleuger amb el palmell de la mà que sé que interpreta degudament. Fa anys que ens coneixem, que llegim plegats. De fet, els llibres ens van portar a tots dos, casualment, un divendres al bookcrossing de la plaça de la Virreina, i des d’aquella tarda que vam començar a parlar de novel·les, assajos, poesia i fins i tot manifestos i pamflets, no ens hem separat més. Ens vam casar al jutjat de Sant Pere de Ribes, era un 18 d’octubre. Els nostres pares van insistir a convidar-nos a dinar al Mare Nostrum de Sitges i vam fer una paella mar i muntanya. La ca…

Eixos (VH)

Imagen
Vicenç del Hoyo (Foto: Burk Uzzle)

Hi ha persones que es passen la vida buscant sentit a la vida. Viuen l'existència com si fossin una roda i deambulen pel món provant d’encaixar en l’eix d’un cotxe. Tot acaba resultant provisional malgrat que puguin tenir intenció de buscar llocs definitius on situar-se. Alguns s’imaginen que formen part d’una motocicleta i es van preguntant  a quina de totes les persones que coneixen li falta una llanta on es podrien ubicar per  rodar i compartir conjuntament viatges i sotracs. Passa sovint que després de provar moltes motos de diferents cilindrades acaben acceptant que les coses no són tan senzilles i que en realitat formen part d’un artefacte on volten moltes més rodes que una. De vegades és un tricicle, altres un cotxe, un cotxe amb la roda punxada, o a temporades formen part d’un tractor amb rodes desiguals, dues d'hiperdesenvolupades que persegueixen dues de minúscules que mai es deixen atrapar. També es poden sentir com una roda cega d’…

L'absurditat del sentit (NL)

Imagen
Natàlia Linares

La cadira es al racó de l’habitació; sola, freda, inert. De tant en tant el gat se la mira. En Rufus d’ulls verds i cua lànguida passeja el seu posat per tot el pis i al creuar l’habitació es mira la cadira de reüll.
La Tona enfarina croquetes a la cuina. Una cuina petita però amb tot el necessari per  elaborar bons plats. Va acord amb les dimensions del pis de quaranta metres, petit però aprofitat. Avui cuina per a ella i tres convidats més.
Al menjador ja té la taula parada amb quatre coberts.
Que en Joan arribi tard no incomoda ningú, l’inconvenient és un altre.
Apareix acompanyat.
-No tinc més cadires -diu la Tona amb to sincer, i amb ganes de resoldre-ho convida el grup a apropar la taula al sofà.
El gat Rufus s’està silenciós a l’habitació acompanyant la cadira. De tant en tant, s’hi acosta i l’acarona amb el llom i la cua
En un pis tan petit no cal preguntar on és el lavabo, i en Martí, que ara ha anat a rentar-se les mans, se n'adona que hi ha una cadira a l’h…