jueves, 10 de octubre de 2013

Maleta galàctica (VH)


Vicenç del Hoyo

―Algú ha vist la meva maleta?
Estic assegut al terra de la terrassa. M’agrada notar el fred de les rajoles a les cames. Les tinc creuades i l’esquena recta. Miro com gira el món. Contemplo la formació de les galàxies. Tot dóna voltes, ajuntant-se i separant-se. El groc esdevé verd. Gira en la direcció de les agulles del rellotge. Un atapeït núvol blanc esclata en petits fragments blaus. L’univers és envaït per una lleugera capa escumosa. És una galàxia reticular. Fa dies que vaig sentir aquesta paraula i fins ara no he sabut el que significava. M’agradaria veure una geganta vermella. Ha de ser perfecte. Penso. A més a més de ser vermella, és geganta! No puc imaginar una explosió més aclaparadora. De sobte l’univers s’atura. No dura molta estona. Ha estat un fenomen transitori. Comença a girar en sentit contrari. L’univers, ara, m’ofereix noves perspectives. Es repeteix el naixement dels estels nans blaus. A l’espera de l’aparició d’una geganta vermella em conformo amb les menudes blauetes. No em puc moure d’on sóc. La visió em paralitza. Al mig de l’univers es destaca un petit punt negre. Potser constituirà el naixement d’un veritable forat negre, em pregunto. El punt creix i es converteix en pilota i, després desapareix darrera d’una inesperada explosió rosa. És com si el forat negre s’hagués engolit ell mateix.
―Què fas aquí assegut? ―em pregunta la mare.
Ha aparegut des d’un altre univers, amb l’abric posat i les claus a la mà. Sembla que té pressa.
―Què hi fa la meva maleta oberta aquí a terra? ―pregunta sense mirar-me a mi, sinó mirant com es formen les galàxies―. Què hi fa la meva roba dins de la rentadora? ―crida sense veu.
M’estimo molt la mare però he de reconèixer que no sap res sobre l’origen de l’univers.

3 comentarios:

  1. No sé si admirar la inquietud existencial del niño o llorar al ponerme en la piel de la madre.

    Lo que sin duda merece un aplauso es la imaginación del autor del relato al mezclar galaxias y estrellas con polvos de detergente y suavizante.

    Bravo

    ResponderEliminar
  2. Quina imaginació! Ens tens ben enganyats. És com una conferència sobre l’Univers, la teoria de cordes i altres elucubracions científiques per, de sobte, aterrar a la vida domestica i rutinària. M’ha agradat molt un final tal sorpresiu i inesperat.

    ResponderEliminar
  3. Moltes mares han d'agrair veure la seva roba en un univers paral·lel i tenir temps per reconsiderar considerar si valia la pena fer la maleta...
    Molt bo, Vicenç!

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar