jueves, 3 de octubre de 2013

I per què no? (NL)


Natàlia Linares

Vaig entrar a la pastisseria de la plaça a comprar xocolata de cobertura. Ja fosa, la vaig estendre per sobre de la capa de melmelada de maduixa.
El pastís va estar tot el dia dins la nevera. Al vespre, quan tothom va arribar, vam celebrar l’aniversari. El pastís, cobert de dos rengleres d’espelmes llargues.
-Aniversari feliç, aniversari feliç...
En Joan va mirar estranyat. Els comensals preguntaven què celebràvem.
L’interrogant es va fer gran, gran, tant gran com l’infinit.

2 comentarios:

  1. Aposto a que era el teu aniversari!
    D’un simple acte pot dependre el futur d’una vida.
    Incomprensió, manca d’empatia, ... el que es pot devenir infinit és el grau de decepció que podem abastar del ésser humà.

    ResponderEliminar
  2. La magnitud del per què damunt un llit de xocolata fosa. Aquest és el tipus de filosofies en el que m'agrada entretenir-me.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar