jueves, 8 de noviembre de 2012

Desequilibri (MG)

Maria Guilera (Foto: André Kertész)
M’agraden les seves jaquetes de llana, com es pentina els cabells i se’ls recull amb els dits; el gest suau que fa amb les mans quan em diu que no m’enfadi. M’agrada el balanceig del seu cos al caminar i com alça el cap de tant en tant i es queda mirant el cel, com si hi busqués alguna cosa. I quan es treu les ulleres, hi juga una estona i se les torna a posar.
M’agraden les paraules lentes que semblen cansades, els llavis mig oberts a punt de dir allò que sovint calla. L’olor que deixa quan se’n va i d’altres rastres subtils que impedeixen el buit de la seva absència. M’agrada el que pensa i com ho explica. El que desitja, el que somia, el que l’indigna.
Sé que és perfecte. I tinc por que s’adoni que no fem parella.

12 comentarios:

  1. M'agraden..., m'agrada... M'agraden..., m'agrada...
    Tin por...

    Com un algebra tan senzilla i innocent pot contenir tot el misteri de la vida? Aquest és el teu misteri.

    ResponderEliminar
  2. Me ha gustado mucho porque no es triste y es una preciosa declaración de amor incondicional y para mi este adjetivo es primordial en el amor y en la amistad. ¡Cuánto en tan poco!
    Rosella

    ResponderEliminar
  3. Aish! Està bé per la seva senzillesa i per expressar una por universal, la de perdre allò que estimem.

    ResponderEliminar
  4. Pensaments d’adolescent, que en son de bonics! Aquesta il•lusió que rebel•la l’escrit no es deuria perdre mai. Donem sempre sortida al nen que portem dins nostre.

    ResponderEliminar
  5. Realment preciòs!
    Tan poètic, tan breu, però tan plé.
    Diu tantes coses...
    M´agrada, m´agrada molt!

    ResponderEliminar
  6. teresa serramià i samsó10 de noviembre de 2012, 9:07

    un relat "rodó", perfecte!!! Té una cadència delicada, convincent que subjuga...
    magnífic!!! Amb poques paraules has pintat un retrat psicològic magistral..Felicitaaaaaaaaats..
    Per cert, a mi em passa molt això de pensar que "l'altre" fugirà quan em conegui de veres..(he,he...)

    ResponderEliminar
  7. Mariona, el teu relat és curt però ple de contingut. Molt enamorada està ella, d’ell, per troba’l tan perfecte. Ja ho diuen que l’enamorament és cec i com la majoria de les vagades és la dona la que té la por de perdre a aquell que tant estima. Gràcies per escriure sobre els sentiments.Maria

    ResponderEliminar
  8. Hay personas que se conforman sólo con amar a distancia, en las sombras y de forma unilateral.

    Un amor a medida.

    Dedican parte de su tiempo y vida idealizando su objetivo amado, desgranando en valiosas partículas, actos y gestos, palabras,miradas y silencios vayan o no dirigidos a ellas.

    No necesitan más y si no es así, callan y se conforman, y son felices.


    Tal vez, aunque no lo recuerdo, yo también pertenecí a ese grupo. Pero hace tanto tiempo..

    ResponderEliminar
  9. M'ha agradat molt, m'ha recordat moments en què els meus sentiments eren així, i m'agrada el final, que mostra la fragilitat d'ella,que no es veu prou per ell encara que segurament no és veritat.
    Escrius molt bé.
    Una abraçada.
    P. Sanou

    ResponderEliminar
  10. Condensat, poètic i musical. Expressa molt en poc. Enhorabona :)

    ResponderEliminar
  11. Breu, concís i musical. Expressa molt en poc. Enhorabona :)

    ResponderEliminar
  12. ...sentiments purs, amor incondicional, autèntic, i al ser secret més pur encara...Otres quin personatge per explotar.Salutacions

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar