viernes, 2 de noviembre de 2012

Cementiri (VH)

Vicenç del Hoyo
Va tenir una vida molt curta, però va morir inesperadament. Tothom va quedar trastornat per l'inesperat traspàs. Van oficiar el funeral el bisbe i cinc mossens. Alguns havien de dir algunes paraules de record. Altres volien extreure alliçonaments de la seva coneixença. Després van parlar els seus germans. Un per un van recordar-lo des que era un infant. Altres van cantar cançons que van commoure fins i tot els més insensibles. El funeral es va fer llarg i emotiu. El primer avís el va donar el cor de l’avi, que no va poder resistir tanta emoció. Va morir al banc de l’església. Els que eren allà van pensar que podien aprofitar i afegir-lo a l’enterrament. El funeral es va anar allargant. Després van començar a morir-ne de més joves. Van afegir nous taüts a l’altar. Cada cop hi havia menys gent per fer parlaments. Quan per fi només va quedar el darrer supervivent, va tancar l’església i va escriure a la porta: "cementiri".

4 comentarios:

  1. A eso si que se le puede llamar ACOMPAÑAR AL DIFUNTO.

    Que descansen en paz todos y no olvidemos que hasta en un funeral podemos morir o nos pueden matar de aburrimiento.

    "LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO"

    Como tu relato.

    ResponderEliminar
  2. Acabo de descubrir vuestro blog y me encantaría que os pasárais por mi blog de relatos.
    soledadvegarelatos.blogspot.com

    ResponderEliminar
  3. Los muertos no se cuentan, dijo aquel. Pero ocupan un lugar en el espacio. Y a veces, superan lo previsto.

    ResponderEliminar
  4. El ingenio es lo que nunca muere. Que lo conserves muchos años.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar