Entradas

Mostrando entradas de noviembre, 2012

La vida es un tango (LE)

Imagen
Lola Encinas (Foto: Pedro J. Pacheco)
¡Cuántos recuerdos guarda este Barrio de Mi Buenos Aires querido!
Arrabales de negra pasión, regados por lluvia carmesí y la alegre cháchara de bacanes y pebetas tomando mate en cualquiera de los muchos cafetines que florecen en sus calles, mientras alargan la noche como si fuera la última farra de su vida.

Desequilibri (MG)

Imagen
Maria Guilera (Foto: André Kertész)
M’agraden les seves jaquetes de llana, com es pentina els cabells i se’ls recull amb els dits; el gest suau que fa amb les mans quan em diu que no m’enfadi. M’agrada el balanceig del seu cos al caminar i com alça el cap de tant en tant i es queda mirant el cel, com si hi busqués alguna cosa. I quan es treu les ulleres, hi juga una estona i se les torna a posar. M’agraden les paraules lentes que semblen cansades, els llavis mig oberts a punt de dir allò que sovint calla. L’olor que deixa quan se’n va i d’altres rastres subtils que impedeixen el buit de la seva absència. M’agrada el que pensa i com ho explica. El que desitja, el que somia, el que l’indigna. Sé que és perfecte. I tinc por que s’adoni que no fem parella.

Cementiri (VH)

Imagen
Vicenç del Hoyo
Va tenir una vida molt curta, però va morir inesperadament. Tothom va quedar trastornat per l'inesperat traspàs. Van oficiar el funeral el bisbe i cinc mossens. Alguns havien de dir algunes paraules de record. Altres volien extreure alliçonaments de la seva coneixença. Després van parlar els seus germans. Un per un van recordar-lo des que era un infant. Altres van cantar cançons que van commoure fins i tot els més insensibles. El funeral es va fer llarg i emotiu. El primer avís el va donar el cor de l’avi, que no va poder resistir tanta emoció. Va morir al banc de l’església. Els que eren allà van pensar que podien aprofitar i afegir-lo a l’enterrament. El funeral es va anar allargant. Després van començar a morir-ne de més joves. Van afegir nous taüts a l’altar. Cada cop hi havia menys gent perfer parlaments. Quan per fi només va quedar el darrer supervivent, va tancar l’església i va escriure a la porta: "cementiri".