jueves, 10 de mayo de 2012

Cel obert (NL)

Natàlia Linares
Vaig sortir al pati per airejar l'esperit atrapat de 9 a 2 en el tedi laboral. Intentava aïllar-me i connectar una estona curta amb mi, aspirant el fum de la darrera cigarreta. En aquest afany vaig fixar la mirada en els vidres de l'edifici, sense veure'ls, perquè la meva visió em va portar a allò que reflectien. La claredat del cel, ara pintat de  núvols blancs  en moviment, i l’escalfor del sol em van portar a un lloc paradisíac, com si em trobés en una illa solitària estirada sobre la fina sorra contemplant com passa el temps alla dalt, com qui mira una imatge en moviment sense esperar que passi res, només el senzill fet de gaudir del moment.
-Miri, miri. S'hi fixa? -em va dir en Miquel, el neteja vidres, que va aparèixer del no-res-. Ha vist el cop? -em deia, ara guiant els meus ulls cap a un punt concret de la gran vidriera-. Allà, on és més fosc, va ser on es va encastar un ocell abans d'ahir. Va ser espectacular. Va caure fulminat per l'impacte. El pobre va creure que era cel obert. I cregui’m -va continuar-, no és el primer que veig matar-se aquí. El reflex els enganya. Uns topen, cauen, i al terra reprenen el vol i en l'aire, ja sostinguts, tornen a caure, i així van repetint, fins que ja no s'aixequen. Altres queden mal ferits però segueixen el rumb volant amb l'ala o un ull malmès. En aquell moment han de pensar que el món s'ha tornat boig, l'aire, el gas s'ha solidificat i és dur com una paret. Quina confusió, pobres.
En Miquel, el netejavidres, va deixar de filosofar sobre ornitologia i va tornar a les seves tasques.
Jo vaig acabar el cigarret i la meva illa que es reflectia en els vidres de l'edifici es va fondre en un quadrat i tancat dins d'un pati de celobert.

3 comentarios:

  1. bruixa de provença16 de mayo de 2012, 16:36

    Estrellar-se en un miratge no és un accident exclusiu de les aus...
    M'agraden les paraules que deixen el cel obert a tota mena d'interpretacions.

    ResponderEliminar
  2. Moltes vegades passa que ens pensem que hi ha cel obert i que resulta que és enrreixat. Tot i això, malgrat la topada final, és bonic, durant l'estona que ha durat, haver cregut que el cel era obert.

    ResponderEliminar
  3. Todo es un espejismo para los espíritus libres, pero mientras sólo estén limitados a un horario, no hay problema.

    Sigamos soñando, incluso después del golpe.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar