domingo, 11 de diciembre de 2011

Correspondència (VH)

Vicenç del Hoyo (Foto: Kevin Arguzon)
Agafà  la clau i va obrir la porta d’entrada a l’escala. Hi havia foscor malgrat que era primera hora de la tarda. Els divendres podia sortir de la feina dues hores abans que la resta de tardes. Va aproximar-se a la bústia, va mirar per l’allargada escletxa de dalt i va veure que hi havia un sobre blanc. Hauria d’obrir la porta de la bústia, va pensar. Malgrat la incomoditat de dur penjat el pesant ordinador a l’espatlla i a la mà, la bossa amb el contingut de la compra al súper, va provar d’obrir la bústia sense deixar la bossa al terra. Va fer entrar la mà al nínxol de les cartes i en va sortir el sobre blanc que ja havia vist i una altra cosa. Va anar cap a l’ascensor i va prémer el botó. Sempre està a l’àtic quan arribo, va pensar, i quan vull baixar sempre és a la planta baixa, va continuar pensant. Mentre esperava, va veure que al sobre blanc estava escrit el logotip de l’Hospital. Va trencar el sobre. Feia unes setmanes que havia participat en una campanya institucional de prevenció del càncer de recte i de còlon. Havia de triar una de les moltes farmàcies que tenia a la vora i portar una mostra. Als de la seva edat els era molt recomanable fer-ho. Sovint havia recordat la prova realitzada, tanmateix no hi havia dedicat gaire estona a pensar-hi. L’ascensor va arribar parsimoniós. Va obrir la porta i va entrar. Va prémer el botó amb el número set. Va desdoblegar la carta i no va tenir paciència de llegir-la tota. Els ulls, inevitablement, van anar al final, buscava llegir el comiat. «És urgent que es posi en contacte amb els serveis hospitalaris per repetir les proves.» Va tornar a llegir el comiat final. No va voler llegir tota la introducció. Va doblegar la carta, i va ser aleshores quan es va adonar que duia també una postal a les mans. Es veia un riu ample d’aigües tranquil·les i un pont de fusta, de troncs. Semblava un paisatge d’una altra època. La va girar. Era d’en Pasqual, un company de feina que feia un mes que s’havia jubilat. Sabia que volia fer un viatge a l’Àfrica. Era un compte pendent, li hi havia dit moltes vegades. «Passejant pel costat salvatge.» Això era tot el que havia escrit. Per un moment va sentir la punxada del desig d’estar molt lluny de casa. L’ascensor es va aturar. Va sortir i amb la clau va donar les dues voltes al pany per obrir la porta. Desprès la va tancar.

5 comentarios:

  1. Repetir les proves? Ell ja sabia que això era la formula emprada pel servei mèdic per que et facis a l’idea que t’ha tocat, que formes part del cridats a patir de càncer; càncer paraula maleïda. Què pot fer? Anar-se a l’Àfrica com el seu company? Crec que opta pel més assenyat: no fugir i afrontar la dura realitat. Qualsevol de nosaltres estem potencialment en la mateixa situació; cóm actuaríem de donar-se el cas? Bona porta a la reflexió Vicenç.

    ResponderEliminar
  2. Les cartes de l'hospital sempre les veiem, els desitjos, els comptes pendents, es queden per allà amagats fins que un dia...... Un text que fa pensar , que explican més coses de les que sembla, allò que mai es prioritza

    ResponderEliminar
  3. El relato es triste, ya que describe la dura realidad.

    La soledad, la frustración y el cansancio de la vida cotidiana.

    Deseos aplazados.
    Un tiempo que no acaba de llegar. Otro que se presenta sin previo aviso ...

    Pocas veces encontramos las puertas abiertas.

    Me gustan mucho tus "escenas", son cercanas y reconocibles. Además las explicas tan bien!!!!

    ResponderEliminar
  4. Sense escriure-la, em fas viure l'angoixa que l'aclapararà darrera la porta tancada. Veig els ulls que viatgen de la postal a la carta i envegen la remor del riu.

    ResponderEliminar
  5. Muy bien narrado y consigues que tu relato nos toque,
    Pero no se si será por cansancio de oír desgracias , espero con ilusion tu escritura mas amena, la que nos transmite tu filosofía, con la ironía de un escalpelo. A ver si llega.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar