Curiositat (NL)

Natàlia Linares
-Hem de trencar l’os -va sentenciar el metge.
-L’os està mal trencat, i si li trenco del tot, es podrà soldar millor.
-Però què ha passat, filla meva? -li vaig poder preguntar quan la Laia ja duia el guix.
-Volia veure la torre del campanar de l’ església i m’he enfilat dalt de l’arbre de la plaça -ploriquejava.
-Filla, si el campanar el pots veure quan anem a casa de la tieta.
-Sí, mare, però jo volia veure com es colpegen les campanes, veure quan comença el so, en quin moment  és el primer dringar i quina és la que comença; i no només això, sinó veure també l’últim cop, i paren. El mossèn diu que les dues campanes; la Rosita i la Flora, s’estimen i es fan un petó ràpid al començament, fins que, lentament, es tranquil·litzen i ho deixen de fer.

Comentarios

  1. Inocencia infantil, curiosidad, temeridad, amor....

    Sensibilidad para captar en los objetos un simil con el comportamiento humano.

    Divina niñez !!!

    ResponderEliminar
  2. Qué poético. La Rosita y la Flora, llenan de sensibilidad.
    Lástima que sea tan corto, la Laia se merece más espacio.Animo.

    ResponderEliminar
  3. Hi ha moments especials que són rebuts de diferent manera: potser algú renega quan les campanes el desperten del seu son gandul, qui fa amb la mà gestos per espantar el maligne o qui, com la teva nena, creu que el mossén la conduirà a la bellesa, i la vol veure d'aprop. La curiositat té un risc, però val la pena jugar-se-la.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar