jueves, 27 de octubre de 2011

Curiositat (NL)

Natàlia Linares
-Hem de trencar l’os -va sentenciar el metge.
-L’os està mal trencat, i si li trenco del tot, es podrà soldar millor.
-Però què ha passat, filla meva? -li vaig poder preguntar quan la Laia ja duia el guix.
-Volia veure la torre del campanar de l’ església i m’he enfilat dalt de l’arbre de la plaça -ploriquejava.
-Filla, si el campanar el pots veure quan anem a casa de la tieta.
-Sí, mare, però jo volia veure com es colpegen les campanes, veure quan comença el so, en quin moment  és el primer dringar i quina és la que comença; i no només això, sinó veure també l’últim cop, i paren. El mossèn diu que les dues campanes; la Rosita i la Flora, s’estimen i es fan un petó ràpid al començament, fins que, lentament, es tranquil·litzen i ho deixen de fer.

3 comentarios:

  1. Inocencia infantil, curiosidad, temeridad, amor....

    Sensibilidad para captar en los objetos un simil con el comportamiento humano.

    Divina niñez !!!

    ResponderEliminar
  2. Qué poético. La Rosita y la Flora, llenan de sensibilidad.
    Lástima que sea tan corto, la Laia se merece más espacio.Animo.

    ResponderEliminar
  3. Hi ha moments especials que són rebuts de diferent manera: potser algú renega quan les campanes el desperten del seu son gandul, qui fa amb la mà gestos per espantar el maligne o qui, com la teva nena, creu que el mossén la conduirà a la bellesa, i la vol veure d'aprop. La curiositat té un risc, però val la pena jugar-se-la.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar