viernes, 19 de noviembre de 2010

Presentación del libro de relatos ARCHIPIÉLAGO

Antes del verano presentamos en Barcelona nuestro segundo libro de relatos, "Archipiélago", publicado por Ediciones Oblicuas
El texto que sigue a continuación corresponde a la presentación que hicimos en la Biblioteca Jaume Fuster.
Gracias por leernos.



Maria Guilera
Fa alguns anys, al restaurant del Laie, en un sopar que com tantes vegades tenia el fons sonor de les nostres converses al voltant de llibres i d’autors, algú va preguntar-se pel secret dels éxits literaris.

L’anàlisi dels best-sellers ens va ocupar tot el primer plat. Quins temes triaven els escriptors de culte, quin tipus de llenguatge feien servir, quantes pàgines tenien els llibres, qui en feia la difusió, com es mantenien a les llibreries…

Amb el segon plat va arribar l’allau d’idees per escriure novel·les d’èxit assegurat.

Novel·les? Segur? No seria millor dedicar-se al llibre d’auto-ajuda?

Cadascun de nosaltres tenia un tema en el qual, amb una mica d’esforç i una bona dosi d’imaginació, podia autonomenar-se especialista: el tracte amb persones carregades de conflictes, la integració d’emigrants, la reinserció dels drogodepenents, els adolescents desorientats, els nens hiperactius, o els polítics corruptes. Tots necessitaven un llibre per alliberar-se dels seus problemes o per mantenir l’engany. El secret estava en donar allò que volien.

No teniem un tovalló de paper per anotar les idees genials que se’ns acudien, el restaurant tenia el seu punt d’elegància. Quina llàstima, estavem en un moment de màxima creativitat i no és prudent deixar que s’escapin entre els aromes del Priorat joies com aquelles.

Quan van arribar els postres, el nostre futur com a grup es presentava brillantíssim.
Llavors algú va baixar a la terra, o potser només a les estovalles, i va dir:
-És això, realment, el que volem escriure? És per això que ens trobem, que llegim el que hem anat pensant, que intentem buscar ben endins imatges, sentiments i records? És aquí a on volem anar a parar?

Vam assaborir amb silenci les profiteroles, el tiramisú, el sorbet de gerds i el formatge manxec.

No. Sabíem que les trobades eren per a una altra cosa. El que volíem a l’escriure era deixar sortir de l’interior les històries que, de vegades, fins i tot nosaltres ignoràvem. Volíem crear un món petit, a la mesura de la nostra individualitat, per alliberar les paraules que ens confessaven els personatges. Volíem seguir imaginant els secrets que amagava el noi de l’autobús, la veïna que s’amagava cada cop que ens veia arribar, o el vell que bevia des de feia tants anys a la mateixa taula del bar de la cantonada.

Així vam seguir una setmana i una altra.
Escrivint per calmar la necessitat d’escriure.
Per explicar-nos els altres o per fer-nos preguntes.
Per comprendre.
Escrivint, és clar, perquè algú ens llegís i se sentís a prop del que dèiem.
Aplegant els relats va nèixer “Punto y Karcoma”, el primer fill del nostre col·lectiu.

I quatre anys després arriba “Archipiélago”, amb cinquanta-set illes-conte, des de les quals hem llançat als lectors missatges dins l’ampolla.

Més que un oceà que abarqui extensos territoris, el nostre és un mar tranquil que acull nàufrags sense pànic que es deixen portar per les ones.
Nàufrags sense rumb que arriben a la costa i senten als peus l’escalfor de la sorra càlida.
Nàufrags que s’endinsen en paisatges desconeguts amb els sentits oberts a la sorpresa.
Nàufrags que troben, en alguna platja, el lloc per contemplar l’horitzó sense presses.

Amb nàufrags així, dóna gust ser illes.

2 comentarios:

  1. Ei! Doncs ara que ja heu calmat la necessitat d'escriure, us heu fet preguntes, heu comprès, etc. Perquè no proveu el tema inicial dels best-sellers? No sé... com a idea... no sigui que el món (i les vostres comptes corrents) estiguin deixant escapar una Rowling o un Le Carré... Personalment penso que seria una pena, no?

    ResponderEliminar
  2. Illes per a poder respirar en pau, en calma.

    què dir-te, Maria que tu no sàpigues ja? ;)

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar