miércoles, 8 de septiembre de 2010

A l'orella

NATÀLIA LINARES CASTELLÓ
-Mama, on vivim?
-Vine que ho mirarem. Mira, aquest és el mapa d’Europa, i aquí a baix és Espanya. Veus que té forma de cara? El nas, la barbeta, el coll.
-Sí.
-Doncs aquí fem una línia. Això es diu Portugal, és un altre país. I si això és una cara, on posaries l’orella?
-Aquí!
-D’acord. Ara una miqueta més amunt i tocant el mar. Aquí, i aquí  hi ha la platja on et banyes a l’estiu. Ho veus?
-Ahh!! Sí, sí. Vivim al lloc de l’orella de la cara. Eoh!!!
-Sí. Es podria dir així. I el lloc es diu Catalunya.
-Catalunya?
-Sí. Tria un color i ho pintes.
-Mama, saps, l’Eker diu que se come l’unya. A que es diu «l’ungla»?
-Sí. Però també «uña», i d’altres maneres es pot dir.
-Però mama, «unya» és «ungla». I «Catal»?, «Catal» què és.
-«Tasta’l», «prova-ho». Com quan et dic que tastis un menjar nou per a tu. «Tasta-ho que t’agradarà».
-Eoh!!! Visc a Tastalungla a la part de l’orelladelacara.
-Genial, fill. Sembla que parlis d’un altre planeta.
-Tasta, Tastalungla, tasta, tasta, tastalungla.Tasto lungla, tasto lungla
-Vols deixar de mossegar-te les ungles? Que després et fas mal i et surten voltadits!
-Mama. I si estem al lloc de l’orella de la cara, vol dir que escoltem?
-Sí, escoltem, escoltem molt.
-Però no parlem, a que no?
-Això mateix.
-Mira, fill, no t’emboliquis. Ara que ja saps on vivim, situa’t al mapa. Ja està. Ves pintant, sense sortir-te de la ratlla, i d’aquí a una estoneta, a banyar-te.
-I els que estan al nas, vol dir que oloren més. I els que estan a la barbeta, vol dir que mengen més. A que sí, mama?
-No! No, fill meu, els que mengen més estan a les galtes de la cara. A les galtes. Vinga, tanca, que anem a banyar

3 comentarios:

  1. Fantàstic!

    El diàleg té la frescura i la naturalitat pròpies de la relació espontània entre mare i fill.
    Som els lectors els qui interpretem el joc de les paraules i gaudim d'un resultat que va molt més enllà de l'aspecte lúdic del text.

    (Per què no et presentes a les eleccions?)

    ResponderEliminar
  2. Original, irónico, trascendente y divertido.

    Tienes el don de imprimir en tus relatos esas dosis necesarias para "curar" a tus lectores con la sonrisa que provoca tu particular forma de criticar o analizar el más trivial acto cotidiano.
    Una envidiable visión filosófica sobre la cruda realidad.

    Gracias por hacernosla más llevadera.

    ResponderEliminar
  3. Muy original y sugerente. ¡El que tenga orella que oiga.!
    Entra estupendamente por la naturalidad de la conversación. Enhorabuena Nat.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar