domingo, 25 de abril de 2010

Presentación del libro de relatos ARCHIPIÉLAGO

El martes 20 de abril presentamos en Barcelona nuestro segundo libro de relatos, "Archipiélago". Nos lo ha publicado Ediciones Oblicuas. Estuvieron con nosotros la periodista Mercè Sas, el escritor Antonio Tello y el editor Alberto Trinidad. Nos quedó muy buen sabor de boca. El libro ya está a la venta en Internet y, pronto, en las librerías. Gracias a todos por leernos.




Intervenció de Vicenç del Hoyo, membre de la Karcoma, a la presentació de "Archipiélago"
Jo sóc de barri. Vinc de la perifèria i avui he vingut aquí, al centre, he baixat a Barcelona com dirien els del meu carrer. Quan cercàvem una sala per presentar el nostre nou llibre jo somiava a fer-ho dins d’una nau industrial, en un espai laboral com ara un garatge ple de màquines, o a l’interior d’un magatzem d’un polígon. Per sort per vosaltres no cal que us digui que els meus companys no em van fer cap cas. Segurament estava equivocat, confonia el territori de la creació amb l’espai de la difusió. Perquè per a mi, la nostra escriptura està lligada a les vivències del suburbi, a aquella part de la ciutat a la qual no se la reconeix com a tal i que no és un lloc còmode per viure. Allà, en aquells barris, l’experiència de viure té un altre significat. Un neix amb el destí gravat a la porta de casa i, si se’l vol canviar, només l’esforç, la passió i l’atzar el poden ajudar. És un lloc de carrers  mal asfaltats, de gàbies d’ocells penjades a les finestres, de multituds que les voreres no poden contenir, d’instituts amb règim nocturn, on es pot conèixer la dieta dels veïns per les olors que es capten quan s’ascendeix per l’escala cada vespre.
La nostra modesta literatura no té ambició de ser nuclear o de centre. No habita ni en els acomodats barris residencials, ni en amples avingudes il·luminades. Es conforma amb ser, ni que sigui tangencialment. Viu de la fam de generacions sense llibres. Als nostres barris la literatura no només és el resultat d’una indústria de consum i d’entreteniment de qui necessita omplir la buidor d’un estiu sense activitat, no. El que ens passa al que vivim allà és que hem de fer créixer la realitat. Amb el món que ens envolta no en tenim prou, no ens omple i hem de crear-ne de nous. La literatura ens ofereix allò que la realitat ens nega. Necessitem una literatura a l’alçada dels nostres desitjos i somnis. Perquè l’escriptura és el territori sagrat on batega la bellesa. És aquesta recerca, i no cap altra, el que ens ha aplegat al grup Karcoma. Vivim l’escriptura com la manera de pair l’empatx que ens ha suposat i ens comporta l’existència. Cadascú des del tros de terra esqueixat i aïllat que li ha tocat viure destil·la una nova realitat a través de la paraula. Això és el que compartim i el que ens reuneix.
I us hem convocat aquí, al còmode i confortable centre, per poder compartir amb tots vosaltres els resultats de la nostra aventura, de la nostra exploració i recerca de perifèria. No sé si la lectura dels nostres relats us faran més feliços o millors persones, però nosaltres estem plens del convenciment que escriure ens fa sentir millors.

5 comentarios:

  1. Viva la karcoma y la gente con madera!!!!!

    ResponderEliminar
  2. M'identifico amb les teves paraules, que m'emocionen més avui, llegides poc a poc i amb l'atenció que mereixen.
    T'agraeixo la generositat d'incloure'ns en les teves reflexions.
    M'admira com has sabut llegir dins de nosaltres per a poder afirmar coses tan precises com que la nostra literatura
    "Es conforma amb ser, ni que sigui tangencialment. Viu de la fam de generacions sense llibres".
    I també:
    "Necessitem una literatura a l’alçada dels nostres desitjos i somnis. Perquè l’escriptura és el territori sagrat on batega la bellesa".
    Gràcies, Vicenç.

    ResponderEliminar
  3. Me parece tan especial lo que leo y releo en Vicenç, cercano, cálido, profundo. Cuesta leer algo así, cuesta oírlo, parece que costase decirlo. Digo, en general, por ahí.
    Hay tanto ruido.
    Pero no, tenemos ser y human.
    K que busca y expresa lo que no se oye.
    Lo que se insinúa.
    O se adivina.
    Me encanta compartirlo ahora.
    Me emociona.
    Mónica o Nina

    ResponderEliminar
  4. Jo voldria trobar la manera de fer-ho, voldria que el que escric omplís aquest espai ple de la fam de generacions sense llibres, quan la nena petita es neguitejava perque sabia que mai arribaria a llegir-los tots, sobre tot els que quedaven enrera i ja només en podia saber el nom quan s'havia d'aprendre l'història de la literatura.
    Ai, el vernís...

    Com diu la bruixa, llegit amb calma, en silenci, encara és més gran.

    Una que va crèixera la ciutat satélite...

    ResponderEliminar
  5. Enhorabuena por vuestro libro. Sigo vuestro trabajo y también tengo un blog: http://escritodesdelastripas.wordpress.com/, donde cuelgo lo que voy escribiendo y en el que estáis enlazados. Os invito a pasaros y, si os gusta, os pido que también me enlacéis.

    Un cordial saludo,

    José Ignacio

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar