lunes, 16 de marzo de 2009

La dorment bella

VICENÇ DEL HOYO
Al bell mig del bosc una mitja dotzena d’éssers diminuts ploren desconsoladament en silenci. Rodegen un taüt blanc que conté una donzella. És d’una bellesa tan extraordinària que avergonyeig mirar-la de fit a fit. És d’una puresa massa elevada per ser mirada pels nostres ulls plebeus. La llarga i recollida cabellera d’or espurneja sota els raigs d’un sol de mitja tarda, el delicat dibuix dels llavis, no del tot tancats, ensenya unes blanques dents a joc amb una sedosa pell de neu. Una pau profunda i desassossegadora embolcalla el grup.
Pel caminoi d’atapeïda herba que duu fins a la cleda del bosc cavalca un cavaller. Quan hi arriba descavalca del cavall acompanyat del dringar metàl·lic d’armes i armadures. El petit cercle s’obre per deixar-lo passar. Ningú diu res. No calen les paraules. El cavaller no pot contenir-se davant de tanta bellesa malaguanyada. S’ajup i li dona un petó cast. Després la mira, com donant el darrer adéu. I quan ja està punt d’enfilar-se al cavall, veu com les parpelles es mouen agitadament, i finalment s’obren els ulls. Un desconcert es dibuixa a totes les cares.

-Qui ha estat l’imbècil que ha gosat petonejar-me?
-Perdoneu, bella donzella, he pensat que ja havíeu fet el traspàs i...
-Però, tu d’on carai surts?
-Passava per aquí i no me n’he pogut estar al sentir-me commogut per l’escena.
-Però de què estàs parlant? Commogut! Ets tan estúpid com per a que et commogui la visió d’una dona dormint? No has pensat que molestaves?
-No sé què respondre, adorable donzella, tanta bellesa ha colpit el meu cor i ha fet brollar unes gotes d’amor pur i desinteressat.
-Seràs imbècil! L’amor és una secció de ventes dins dels grans magatzems. Amor, amor, ... pobre babau! De quin conte de fades surts? No te n’adones que Amor és una marca de profilàctics?
-No sé què respondre, estic astorat.
-Malparit! M’has despertat! No pots imaginar el que m’ha costat adormir-me. Vull dormir, el meu cutis ho necessita. Almenys he de dormir setze hores diàries. He de dormir, dormir, ... i no puc estar per punyeteres visions d’un carallot.
-Demana, adorable princesa, allò que pugui compensar els perjudicis que t’hagi causat, i seràs compensada.
-Ja que tu ho proposes, t’ho demanaré: necessito unes píndoles per dormir. Les Orfidal poden servir.
El cavaller, un cop enfilat a dalt del seu cavall, el fa girar buscant el camí que el durà a la ciutat. Lleuger se’n va a la més propera farmàcia de guàrdia.

4 comentarios:

  1. Viçens, eres grande tío!!!
    Además de ser mi debilidad, (eso ya lo sabes)

    Ets la meva feblesa, es diu aixi?
    M'agradat molt el teu conte, aquesta versió es molt més reial que el que m'havian relatat de petita.
    Potser no el recordaba i sempre ha sigut el mateix.

    De totes maneras, Gracias per fer me sonriure, com sempre.

    ResponderEliminar
  2. Una donzella...
    Un petó cast...
    Per favor! Sort que la tia no estava per ximpleries i ens va arreglar el conte!
    Per cert, príncep: agafe'n dues capses, d'Orfidal.
    I passa per casa, que la primavera em desvetlla.

    Gràcies per la dosi d'humor, Vicenç.
    (I per aquest llenguatge acurat amb el qual encaterines als professors de Taller, per argentins que siguin.)

    ResponderEliminar
  3. Donde estés tú que se quiten Perrault, Laffayette o el mismísimo Espronceda.

    Que se aparte también Amades.

    Y que se queden los clásicos renovados de Vicenç del Hoyo.

    ResponderEliminar
  4. Pobre príncipe, qué culpa tiene él de que a la bella insomne le de por intentar dormir en un ataud blanco? mientras seres pequeñitos lloran.... así se equivoca cualquiera digo yo, demasiado bonachón me parece...

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar