miércoles, 25 de junio de 2008

Els enfonsaments de la patata

Vicenç del Hoyo
L'Emma ha decidit cuinar una truita de patates. Posa una paella al foc. Hi aboca mitja ampolla d'oli i abaixa el foc. A sota de l'aigüera guarda una pila de diaris vells plegats per la meitat. Agafa un full d'un d'ells i els estén sobre el marbre. A sobre hi diposita tres patates terroses. Amb un ganivet curt i esmolat comença a pelar-les. Fa lliscar amb habilitat el ganivet per les parts més arrodonides de les patates tot evitant els petits però pronunciats enfonsaments irregulars que contenen. Ho deixa per al final, els traurà utilitzant la punta del ganivet. Les pells van caient sobre les notícies del diari. "Déu no existeix", diu el titular d'una notícia.

La pell que s'hi ha despenjat tapa, paradoxalment, el "no". L'Emma està concentrada en la patata i els seus enfonsaments. Són petits volcans que ha d'evitar l'esmolada fulla. El titular prové d'una entrevista amb un erudit cardenal. Afirma que s'ha passat quarant set anys fent recerca als arxius del Vaticà. "És el secret millor guardat per l'Església. Ni Jesucrist va ressuscitar ni la Mare de Déu va ser verge", continua explicant. Fragments de pell plouen sobre el diari. "El Papa és una víctima més de la pròpia organització eclesiàstica, que actua amb els mateixos mètodes que la Camorra. "Què en pensa de la incredulitat de milions de creients sobre tan conmovedores revelacions?", té temps de preguntar el periodista abans que li caigui a sobre una terrosa pell. "No saben res de res. Ho diu un membre ben informat de l'Església, és una veritat històrica. Déu no existeix, no ha existit mai". No té temps de dir res més. L'Emma recull totes les pells, les embolica amb el diari i el llença a la brossa. Ara comença a tallar les patates en fines làmines. Per tota la cuina s'escampa l'olor d'oli calent. Cal que s'afanyi si no vol que l'oli es cremi.

5 comentarios:

  1. Un cuento con sobriedad de recursos, medidísimos, que conjunta una revelación casi poética semi oculta, con las cáscaras nudosas de las patatas que la semi cubren.
    Y la revelación se sigue escondiendo, cada vez más, debajo de las pieles que caen. Por lo tanto, no puede llegar a la conciencia de quien maneja el cuchillo (no el cuchillo filoso de la indagación, sino el de las patatas).

    La revelación del erudito cardenal tampoco será asimilada por los “creyentes” -del verbo “creer”, ergo, sin sabiduría o comprobación interna-. Los que no quieren saber nada que borre sus sueños.
    Sueños de consuelo para después de la muerte: Dios tiene que seguir existiendo como una super entidad separada del sujeto.
    Y la iglesia (para comodidad de estos usuarios), se ocupa del resto: credo, normas, pautas de vida, castigos y recompensas. Una iglesia de la época de cazadores-recolectores.
    Bah… podemos acordar que la tienen difícil: ¿cómo indagar a Dios, cómo indagar sobre lo no existente? Mejor leer la página parroquial. Más cómodo al menos.

    Pues sí, se puede indagar, de todos modos.
    En el mar de la oscuridad. Con el alma en vilo, con la mayor sutilidad.
    La mente no puede (artefacto funcional adaptado a sobrevivir y que todo lo interpreta desde el sujeto) no puede nadar en el abismo silencioso donde el yo desaparece cuando se busca al yo.
    Allí se nada con otras artes. Inmersión. Y coraje.
    En la luz oscura aparece el conocimiento.
    Y allí abrevan los poetas. Los músicos. Los pintores.
    Es un cuento lleno de sugerencias.
    Me encantó.

    (Ah, la iglesia, esa Camorra)
    MONICA, LA GÜERA

    ResponderEliminar
  2. Fas que sembli senzill, el que és tant difícil; escriure un conte curt, que arribi al lector, i reflexioni sobre temes, com: l’existència de déu i tota la “camorra” eclesiàstica. Bonissim!!!
    Salutacions.Pto.
    puigmal08

    ResponderEliminar
  3. la bruixa del zoo28 de junio de 2008, 0:07

    Els actes domèstics, sobretot els que tenen lloc a cuines que, no se per què, es resisteixen a la renovació i que imagino enrajolades només fins la meitat de la paret i amb cortines arrugades gràcies al cuc extensible, en lloc d'armaris de formica,s'acomoden molt bé als teus missatges. Observacions amb tota la trascendència i la naturalitat del absurd.

    ResponderEliminar
  4. lola, sólo lola1 de julio de 2008, 0:36

    Hemos de ser prácticos, donde esté una buena tortilla.....
    ya veremos, si después de comerla nos quedan ganas para filosofar sobre los "enfonsaments" divinos y de la iglesia.

    ResponderEliminar
  5. Hay tanta piel de patata en el mundo que es imposible prestar atención a lo importante antes de que se queme el aceite. Por otra parte, todo el mundo sabe que Dios "no" existe, pero sale más a cuenta seguir pelando patatas.
    Fabián R.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar