sábado, 10 de mayo de 2008

Estar prou satisfet


Vicenç del Hoyo

—No s’amoïni, ja veurà com quedarà satisfet. Jo li deixaré igual, però més curt.


Com s’ha degradat el cinema en aquest país! I quins papers he de fer! De barber! Els guionistes són un nyap en mans d’uns directors que són uns marietes que fan representar a uns actors que són unes meuques que controlen uns proxenetes anomenats productors. Aquest és el panorama de l’envejada indústria cinematogràfica d’aquest país...

—Si us plau, no mogui el cap.

Al país o al món. No crec que a fora sigui molt millor. A Hollywood deu ser igual però amb més diners. I jo, aquí tallant cabell. I no et queixis, que de moment encara tinc feina, no he de recórrer al teatre agrari voltant per les polsoses sales de la península.

—Les patilles les retallo una mica.

Però la culpa és del públic. Es passen el dia mirant la televisió més estúpida del món i tenen el cervell estovat. Són incapaços de pensar, només volen riure o patir. Som així de subnormals.

—Miri’m de front mentre li retallo el serrell, si us plau!

Podríem ser tan feliços creant i gaudint de films profunds que cerquen veritats inefables dins de les entranyes humanes! Descobriríem que la vida és simple i complicada alhora, que els humans som animals malalts i que cada vida és una aposta, una tirada de daus única i irrepetible... i, en canvi, aquí estem fent el “payaso” davant de la càmera.
—Ara li repassaré el clatell amb la navalla. Li trauré aquest borrissol tan lleig que es fa aquí.

Ara he de fer cara impassible. Sóc un barber psicòpata. Li he de tallar la caròtida. Visca la salsa de tomàquet! Espero que quedi tacat fins el sofà de casa. I ara0 mentre tot queda ple de pintura, la darrera frase de l’escena. He d’agafar el mirall enfocant el clatell davant el mirall.

—Com li sembla que ha quedat? Està prou satisfet?

7 comentarios:

  1. Molt divertit, cada ù al seu rotllo, sense desconnectar el seu pensament.
    Idèntic a la vida real, on es fàcil que ningú presti atenció al que té al davant!

    La convergència final d’ambdues histories es magistral. Aquí es demostra que un redactat curt no té perquè ser insuficient per al que busca qualitat.

    Enhorabona!

    ResponderEliminar
  2. Ha quedat molt bé. Estic prou satisfecta del resultado de tu cuento. Lo tiene todo, incluido un final fantástico. Me ha hecho disfrutar,gracias y enhorabena.
    Pantera

    ResponderEliminar
  3. ...la vida és una tirada de daus, però no sempre ens queda una única tira, perque si ens surt un sis doble, ens queda un altre oportunitat... es qüestió de tantar a la sort o de trucar els daus....
    Salutacions al barber psicòpata.

    puigmal2008,
    ah!! comentari pel jl martínes:
    "doncs sí, noi, és una llastima, em sap greu per tu.

    ResponderEliminar
  4. Fantástico. Redondo. Y con hueso.

    El pensamiento del actor, tiene miga. "els humans som animals malalts i que cada vida és una aposta, una tirada de daus única i irrepetible...".
    Pero dormimos, dormimos, dormimos.
    Y no sabemos que somos la preciosíma pantalla donde los sueños son posibles.
    La enfermedad es la ignorancia de nosotros mismos.

    Me gustan estos cuentos cortos, redondos, que engarzan algo especial.
    MONICA

    ResponderEliminar
  5. lola, sólo lola13 de mayo de 2008, 9:13

    A lo que lleva la frustración de un trabajo accidental!!!!!
    Ese barbero está interpretando la obra maestra de su vida ante un espectador pasivo y al mismo tiempo actor secundario y que también representa a la Industria y todos los que la integran.
    Un final impactante y aleccionador.
    O JUGAMOS TODOS, O ROMPEMOS LA BARAJA.

    ResponderEliminar
  6. "Només volen riure o patir. Som així de subnormals." Jajajaja. Comèdia barata o melodrama barato, that's the question.

    ResponderEliminar

Escribe aquí tu opinión: tus comentarios y tus críticas nos ayudan a mejorar